La malaltia de l´Alzheimer és un gran repte per la medicina del segle XXI. Malauradament, la frase de Paracelso “que l’aliment sigui la teva medicina” no és útil en el tractament o prevenció. Fa temps que s’estudia la possible relació causa-efecte entre un estil d’alimentació concret i l’aparició o desenvolupament de l´Alzheimer,però no hi ha res definitiu, tot i que es segueix investigant. Això no treu que un estil d’alimentació saludable no repercuteixi positivament en la salut global del malalt.

El deteriorament neurològic-cognitiu que suposa el desenvolupament de la malaltia de l´Alzheimer comporta una sèrie de canvis en les funcions normals d’alimentació, que precisen d’un  abordatge adequat.

D’una banda hi ha la desnutrició, deguda a la dificultat perquè el malalt d’Alzheimer  ingereixi la quantitat  i la qualitat d’aliment que necessita i així cobrir correctament les seves necessitats vitals. Els aliments que conformen el menjar que ingerim, es disgreguen en nutrients després del procés digestiu. Aquests nutrients (proteïna, hidrats de carboni,greixos, vitamines i minerals) són assimilats i aprofitats per l’organisme per a múltiples funcions:  immunològica, circulatòria i respiratòria, locomotora, digestiva, cognitiva, hormonal…Alimentar-se és imprescindible per regenerar els teixits i alimentar totes i cadascuna de les cèl·lules del nostre organisme. Quan la ingesta alimentària es veu compromesa, les necessitats nutricionals no es cobreixen correctament, de manera que l’organisme es debilita i emmalalteix.

D’altra banda hi ha el problema de la disfagia or-faríngia. Es tracta d’una disfunció del  procés de deglució, que sol ser apressant ja en una fase avançada de la demència, però tampoc hauria de ser menyspreada en les fases inicials. La deglució, “empassar”, respon a accions voluntàries  i involuntàries. El procés comença a la boca, amb la masticació, la salivació i la compactació de l’aliment, per formar el bol alimentari que impulsat  per la llengua, segueix el seu camí pel tub digestiu. El bol alimentari passa per la faringe i poc més endavant, l’epiglòtic de manera totalment involuntària li dóna pas cap a l’esòfag en el seu camí cap a l’estómac, i li impedeix accedir a la tràquea i pulmons . Si aquesta mena de vàlvula no actua correctament, podria donar pas a líquid o aliment cap als pulmons (aspiració), provocant pneumònia.

Cal dir que la pneumònia per broncoaspiració és un dels desencadenants de mort més freqüents per als malalts d’Alzheimer. Què cal fer per cuidar l’alimentació dels malalts d’Alzheimer?

-Primer. Preocupar-se per proporcionar una alimentació equilibrada, suficient i satisfactòria. No descuidar la hidratació per mantenir al malalt d’Alzheimer en bones condicions físiques. Esforçar-se en el gust per la gastronomia doncs menjar sempre és un plaer i un moment que hauria de ser plaent entre malalt, entorn i cuidador. El gust (olor i sabor) evoca més records que la vista. Passa una mica com amb la música. Val la pena esforçar-se perquè el malalt mantingui el màxim de records, encara que estiguin intervinguts per percepcions  organolèptiques, i que sigui durant el major temps possible.

-Segon. En una fase avançada, adaptar les preparacions alimentàries (incloent la beguda) a textures espesses i homogènies, nèctar o púding, en funció del grau de disfàgia, per assegurar una correcta deglució.

-Tercer. L’alimentació és un acte voluntari. Quan una persona perd el control de la seva voluntat, és imprescindible aplicar l’ètica del cuidador i saber respectar la persona que té davant. Entenc que mai hauria de ser “donar de menjar a qualsevol preu”, l’objectiu és facilitar al màxim l’alimentació del malalt.

L’alimentació en d’Alzheimer representa un handicap important. Tots els professionals sanitaris i les persones que intervenen d’una o altra manera en la cura d’aquests malalts, han de informar-se i formar-se adequadament per a procurar-los una bona alimentació.

La Fundació Alícia ha elaborat una guia pràctica que es fa imprescindible per a un bon coneixement de aquest tipus de cuina.

L’alimentació en d’Alzheimer representa un handicap important. Tots els professionals sanitaris i les persones que intervenen d’una o altra manera en la cura d’aquests malalts, han de informar-se i formar-se adequadament per a procurar-los una bona alimentació.

 

Bon apetit!

Article

 

Àlex Pérez Caballero

Dietista-nutricionista

Sanitas Mayores