Quan parlem de reminiscència ens referim a una eina que permet apropar-nos a la vida de les persones grans a través d’una finestra. Una finestra plena d’emocions que ajudarà a la persona a connectar amb la seva història de vida, quelcom únic i, de vegades, inaccessible. Ho fem a partir d’elements evocadors que es transformen en un canal per arribar als records quasi oblidats. Però els records estan allà, i amb aquests elements aconseguim que la persona gran es retrobi amb moments, fets i vivències de la seva llarga vida. 

“La memòria és el diari que tots portem amb nosaltres” – Oscar Wilde

Introducció

Quan parlem de reminiscència ens referim a una eina que permet apropar-nos a la vida de les persones grans a través d’una finestra. Una finestra plena d’emocions que ajudarà a la persona a connectar amb la seva història de vida, quelcom únic i de vegades, inaccessible. Ho fem a partir d’elements evocadors que es transformen en un canal per arribar als records quasi oblidats. Però els records estan allà, i amb aquests elements aconseguim que la persona gran es retrobi amb moments, fets i vivències de la seva llarga vida. Aquests elements evocadors són els que entren pels cinc sentits; olor, gust, tacte, vista i oïda. I poden arribar en diferents formats; fotografies, dibuixos, objectes, perfums, sons, músiques, textures…

Cal aproximar-nos a la persona i al seu entorn proper per saber què pot arribar a ser significatiu per a ella

Pensem que per poder fer reminiscència primer cal submergir-nos en la història de vida de la persona amb qui la farem i per això, cal aproximar-nos a la persona i al seu entorn proper per saber què pot arribar a ser significatiu per a aquella persona a fi de trobar aquells elements evocadors més idonis. Quin significat pot tenir una “play station” per una persona de més de 70 anys? És per això que no tot s’hi val, a l’hora de fer reminiscència. Tenir en compte la persona, la seva història, els seus gustos, les seves tendències i la seva manera de viure és principal per poder-nos aproximar de manera respectuosa.

Cadascú comparteix els records que vol, amb qui vol i quan vol

Tenir en ment que no esperem res més que passar una bona estona ens permet crear un clima de confiança fugint de pressions i objectius a fi de transmetre a la persona que és lliure de compartir el que vulgui, perquè aquesta és, precisament, una de les fortaleses de la reminiscència: cadascú comparteix els records que vol, amb qui vol i quan vol. La reminiscència no obliga a res, simplement ofereix aquest canal del qual parlàvem per facilitar el rescat d’alguns records, però és la persona que posa els límits a allò que diu públicament. D’altra banda, sovint ens podem trobar amb històries que no ens acaben d’encaixar dins la nostra (no sempre) acurada temporització dels fets històrics o contextuals. I aquí és on hem de tornar a prendre decisions que afecten la metodologia que volem emprar, aquelles que fan referència a com ens aproximem a la pèrdua de memòria. Si ho fem des de l’acceptació del seu món o ho  fem  des   de  la  recerca  de   la realitat orientada. Nosaltres pensem que hi ha una diferència molt clara entre història de vida i novel·la de vida, una diferència que és evident pels “espectadors”, però que entra en conflicte amb els “actors”! Història de vida l’entenem com la seqüència de fets que ens han passat durant la vida, de manera objectiva i comprovable. La novel·la de vida, en canvi, l’entenem com la narració subjectiva d’allò que ens ha passat, segons ho recordem, sigui quin sigui el nostre estat cognitiu. I quan fem reminiscència ens centrem, només, en la narrativa de vida, responent a la perspectiva de l’atenció centrada en la persona. Quin sentit tindria, sinó?

Quan fem reminiscència ens centrem en la narrativa de vida, responent a la perspectiva de l’atenció centrada en la persona. Quin sentit tindria, sinó?

Un passeig per la vida de cada una de les persones amb qui hem tingut el plaer de compartir estones de relacionar-nos a través dels records; així podríem resumir el que suposa la reminiscència per nosaltres. Ens convertim en acompanyants del camí a través dels records que podem posar en primer pla amb els elements evocadors: objectes, sons, músiques, nosaltres mateixos com a símbols de personatges del passat, etc. Per trobar aquell moment viscut, reviscut o mesclat entre varies vivències, que ens fa sentir plens, que ens fa sentir capaços, que ens fa sentir vius i amb relació amb els altres.

La reminiscència com a acte de recordar el passat a través dels elements evocadors, bàsics per fer connectar el record amb l’emoció, des d’on percebem la nostra realitat i construïm la nostra vivència individual i col·lectiva.

La nostra experiència ens dóna moltes eines i seguretat en creure en el què fem però, alhora, hi ha vegades que ens difumina moments essencials i persones, objectes o fets significatius. Així doncs, cal parar, centrar-te i veure a qui tens al voltant, per tal de captar de nou aquests moments màgics. Amb els tallers de reminiscència que portem a terme des d’Alzheimer Catalunya Fundació intentem arribar a molts d’aquests moments, compartir-los amb persones que conviuen amb una deteriorament de la memòria, els seus fa-  miliars referents i els professionals que els donen suport. I així, es transformen en records compartits i moments que amanyaguen el cor.


L’impacte de posar en primera persona els records dels participants en els tallers de reminiscència ha fet que els moments significatius es quedin en la retina i en la capsa dels records de tots. Aquí us deixem alguna de les aportacions que hem volgut destacar:

I de sobte, a partir d’un objecte, la Maria va començar a parlar
(familiar de persona amb demència)

M’enduc un trosset de cada un de vosaltres
(professional)

“Ha sigut un lloc familiar i hem estat a gust
(persona afectada)

A través de les emocions, que són el nostre motor a l’hora de relacionar-nos, totes les històries de vida que ens trobem davant de les persones, així com les novel·les de vida de les persones que participen dins el grup, evoquen tot allò que volen i necessiten compartir dins un grup que genera confiança, seguretat, suport i benestar; un espai que ens pot acompanyar en tot allò que la nostra vida emocional necessita en aquell moment.

Raül Vilar
Treballador Social
Col·laborador d’Alzheimer Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

Duna Ulsamer
Treballadora Social
Col·laboradora d’Alzheimer Catalunya