PREGUNTES FREQÜENTS

La demència es refereix a un conjunt de símptomes que apareixen com a conseqüència d’un dany o malaltia neurològica. Existeixen uns 100 tipus de demències i la malaltia d’Alzheimer, o simplement alzheimer, és la més comuna.

La malaltia porta el nom del psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer, que la va descriure per primera vegada l’any 1906. En general l’Alzheimer es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d’aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans.

Els primers símptomes poden confondre’s en simples efectes de l’edat o causes de l’estrès. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment.

Desprès, els principals símptomes mostren un deteriorament global i progressiu de la memòria, llenguatge, pensament, comportament i personalitat o estat d’ànim.

A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort.

VEURE MÉS: SÍMPTOMES DE L’ALZHEIMER

Quan un metge es informat i se sospita de la presència d’Alzheimer, el diagnòstic generalment es confirma amb una avaluació del comportament del pacient i amb tests cognitius, tot i que, si es pot, sovint també es fa un escàner cerebral. El diagnòstic es basa en observacions i exploracions sobre la conducta i certs símptomes físics. La precisió clínica del diagnòstic se situa entre el 80% i 90%.

No hi ha cap tractament reconegut i eficaç que pugui curar l’Alzheimer o revertir la seva evolució progressiva. És una malaltia incurable, degenerativa i terminal, però una detecció precoç i un correcte acompanyament, ajuden a millorar l´evolució.

El pronòstic individual és difícil d’assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. D’altra banda, l’alzheimer es desenvolupa durant un període indeterminat de temps, abans d’esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense ser diagnosticat durant uns quants anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticada la malaltia és d’aproximadament set anys. Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic.

Segons la OMS, es diagnostiquen gairebé 10 milions de casos nous de demència a l’any (aproximadament un cas cada 4 segons), dels quals entre el 60% i 70% són d’alzheimer. S’estima que hi ha més de 47 milions de persones afectades i que el 2050 hi haurà més de 115 milions de persones diagnosticades, de les quals 19 milions a Europa.

A Espanya hi ha més de 800.000 persones diagnosticades i a l’any 2050 es podria arribar a 1,5 milions. A Catalunya existeixen més de 86.000 casos.

El cost social associat a les demències equival a l’1% del PIB mundial, és a dir, gairebé 683 milions d’euros. 

A nivell familiar, la OMS va calcular que el cost que suposa tenir cura d’una persona amb Alzheimer està al voltant dels 25.000 euros anuals.

SABEM COM PODEM AJUDAR-TE

CONTACTA’NS