SÍMPTOMES DE L’ALZHEIMER

La demència és un terme general que descriu un deteriorament de la capacitat mental, prou greu per a interferir en la vida diària.

Fa referència a un conjunt de símptomes com a conseqüència d’un dany o d’una malaltia neurològica. Existeixen uns 100 tipus de demències. El diagnòstic es basa en observacions i exploracions sobre la conducta i certs símptomes físics. La precisió clínica del diagnòstic és entre 80 i 90%. El tipus més comú és l’Alzheimer.

Els principals símptomes de l’alzheimer mostren un deteriorament global i progressiu de la memòria, llenguatge, pensament, comportament i personalitat o estat d’ànim.

L’Alzheimer acostuma a durar entre 7 i 15 anys des del diagnòstic.

Actualment no hi ha cap tractament reconegut i eficaç que pugui curar l’Alzheimer o revertir la seva evolució progressiva però una detecció precoç i un correcte acompanyament ajuden a millorar l’evolució i a retardar la mort de les neurones.
A escala mundial, es diagnostiquen segons l’OMS gairebé 10 milions de casos nous a l’any (gairebé un cas cada 4 segons), dels quals entre el 60 i 70% són d’Alzheimer.
S’estima que hi ha més de 47 milions de persones afectades i que el 2050 hi hauran més de 115 milions de persones diagnosticades d’Alzheimer, de les quals 19 milions a Europa.
El cost social associat a les demències equival a l’1% del PIB mundial, és a dir, gairebé 683 milions d’euros.
A Espanya hi ha més de 800.000 persones diagnosticades d’Alzheimer  i l’any 2050 es podria arribar a 1,5 milions. A Catalunya existeixen més de 86.000 casos.

L’EVOLUCIÓ DELS SÍMPTOMES DE L’ALZHEIMER

sìmptomes de l'alzheimer

L’Alzheimer és una de les noves causes de mortalitat i la tendència més ràpida està creixent al primer món. Les estadístiques mostren que és una malaltia molt lligada al procés d’envelliment. Per tant,  les societats industrialitzades, més envellides en general, són les que més pateixen el seu impacte.

L’Alzheimer és una malaltia crònica i sense cura coneguda, altament incapacitant, que apareix principalment al final de la vida productiva de les persones, però que es pot estendre en el temps a causa de la seva lenta progressió, la qual cosa incideix profundament en els costos totals associats a la malaltia.

Basant-se en aquest fet, el cost per pacient a Espanya es xifra entre 27.000 i 37.000 euros anuals. Això suposa un cost total de 24.000 milions d’euros anuals, que pot escalar fins als 33.000 milions el 2030 i els 56.000 milions el 2050. A mesura que avança la malaltia, el nivell de dependència dels pacients és cada vegada més gran, suposant un increment dels costos indirectes, principalment els relatius a la cura informal o familiar, que arriben a assolir entre un 77% i un 81% del total.

En la major part dels casos (80%), les cures les procura la pròpia família del malalt, obligant a algun dels seus membres a renunciar a la seva dedicació professional, i forçant-li a exercir unes tasques per a les quals, generalment, no està capacitat. Per aquest motiu, els costos indirectes quan el pacient resideix en el domicili familiar es disparen.

SABEM COM PODEM AJUDAR-TE

CONTACTA’NS

TU TAMBÉ ENS POT DONAR UN COP DE MÀ

FES UN DONATIU