Anem de Marxa per l’Alzheimer: experiència solidària

– Va, pare. Afanyis. Anem a arreglar-nos que avui sortim a caminar.

– De veritat nena? M’agrada caminar. Em poso les “bambes” doncs.

– Si pare. Ho sé. Ho hem parlat tota la setmana, per això li he deixat la roba esportiva preparada. Veurem la platja. Avui està assoleiat.

– Au, vingui, que s’ha posat les esportives al revés.

– No, deixa…. ja ho faig jo. Ni que fos un nen petit…

– D’acord pare, com vulgui. Vaig agafant les claus.

– Ai, nena. És que no veig bé. Hauré de canviar-me les ulleres un altre cop. No me les han fetes bé.

– Es clar, pare. Ja ho mirarem.

Somric sota el nas. Ell sempre tant independent, li costa ara acceptar l’ajut i molt més reconèixer que, de vegades, comença a oblidar coses. S’ha convertit en un artista de les excuses i treure pilotes fora.

De vegades ric amb les seves sortides. De vegades em fa una infinita pena quan, com l’altre dia, em va dir tot just abans de quedar-se dormit, assenyalant-se el cap “Reina, no sé que em passa aquí dins, però algo no està bé”. Em va costar agafar el son aquell vespre. Feia només dos mesos que li havíem explicat el que li passava.  I em va venir el cap aquella frase d’un llibre de Ramon Gener que diu quelcom semblant a “l’Alzheimer et mata dues vegades”.

Sortim al carrer i el pare  es comença a posar nerviós. No li agrada el metro. Ell de jove anava a tot arreu caminant i això d’estar tancat sota terra, no li fa el pes. Comença a estar intranquil, malhumorat.

– No vull anar. – diu tot d’una.

– Són només dues parades, pare!!

Com serà que fa uns minuts estava ben somrient i animat i de sobte, tot s’ha capgirat?

– Anem millor amb taxi?

I el somriure torna a aparèixer en el rostre d’aquest home afable, en Gerard, el meu pare. I és el primer en aixecar el braç i introduir-se ràpidament al seient de davant del primer taxi que s’ha aturat.

Arribem a la plaça. Deu ni dó la gentada que hi ha. Aquests actes solidaris és el que tenen. I el meu pare ho mira tot, i somriu,  li encanta estar al carrer i sempre que podem ens regalem aquestes passejades que ens alliberen tensions.  Penso que el dia que el pare no pugui sortir a caminar es farà molt difícil per a mi, fer-ho sense ell. Per això aprofito cada segon. Pas a pas, es crea un nexe d’unió, i  veig reflectit al seu rostre el seu gaudi. Aquests seran uns records creats exclusivament per mi. I els guardo com un tresor. El seu serà un record més immediat, però el seu somriure fa que valgui la pena.

Ens apropem a la taula on ens donen una bosa amb aigua i algun detall. Al pare sempre li fa il·lusió xafardejar dins.

– La barreta energètica millor per desprès, pare. Ara hem de caminar.

Ens donen també una samarreta. Tots anirem de blanc i blau. Qué bonic! Pel carrer sembla que una ona del mar, aquest que veiem mentre caminem, hagi sortit i s’hagi sumat a la nostra marxa.

– Hola Sr. Gerard- ens saluda tot d’una la Maria, una veïna que feia temps que no veiem.

Veig la cara del pare, no la reconeix,  i li dono un cop de mà.

– Hola Maria! És la veïna, pare.

– Si, ja ho sé – I em mira una mica empipat. No li agrada adonar-se dels seus oblits.

Però  a ella li somriu mentre caminem. I és que sempre ha sigut un bon jan.

Aquesta experiència solidària neix amb la intenció de donar visibilitat als afectats per la malaltia d’Alzheimer, junt amb les seves famílies.  Conviure amb aquesta malaltia, no ha de comportar un tancament a casa (o a un Centre), sinó que cal donar èmfasi a un estil de vida saludable, amb activitat física , bona alimentació i un manteniment de les relacions i els vincles socials.

La Marxa, en qualsevol de les propostes que fem,  hi encaixa perfectament. Sortir a caminar implica:

  • Fer una activitat física global, saludable, sense pràcticament contraindicacions.
  • Obrir-se a noves relacions: Les caminades en grup implica mantenir relacions socials, tant per a les persones afectades com per a familiars/cuidadors que els acompanyen.
  • Deixar-se impregnar per l’entorn: gaudir de la natura i/o de nuclis i parcs urbans. Es pot practicar a tot arreu, i el que caracteritza la marxa és que se’n pot gaudir en calma.
  • Introduir-se de forma global en un estil de vida saludable: AF, alimentació, respiració, relacions socials.

A partir d’aquesta visió de com enfocar l’atenció als afectats, Alzheimer Catalunya i Salut en Actiu van unir esforços ja fa 5 anys amb aquest acte solidari on el centre de l’acte és la persona afectada d’Alzheimer i tot el seu entorn. Volem donar visibilitat a la malaltia, desestigmatitzar-la, essent conscients de la cruesa que comporta per les famílies que la pateixen.

Va ser una experiència solidària pionera, de les primeres que es van fer a Catalunya, on la marxa Nòrdica és eina solidària i mou cada vegada més gent. Amb els anys, hem sumat altres modalitats. Fins a 4 diferents, on tu decideixes com participar. Hem fet “anar de marxa” a més de 800 persones en les cinc edicions celebrades.

Des de la primera edició ha anat creixent i afegint altres aspectes que encaixen en el l’ideari, com són les sortides amb gossos: introduïm la teràpia amb gossos, l’experiència que aquesta relació afectat-gos els és molt beneficiós.

Enguany, celebrarem la 6a edició, el dia 30 de setembre 2018. Sortirem del Parc de la Barceloneta per tota la façana litoral. Us hi esperem!!!!

Marxa nòrdica - Anem de Marxa 2018 - Alzheimer Catalunya Fundació

MARXA NÒRDICA

Afavoreix el bon funcionament locomotriu, metabòlic, circulatori i respiratori. En altres paraules, és un esport terapèutic i preventiu de grans resultats. RESULTATS RESULTATS

MARXA AMB GOSSOS

La terapia i l’activitat física amb animals és plenament beneficiosa per a les persones amb demencia. És per això que gossos, cuidadors, i mascotes són benvinguts a marxa.

MARXA SENSE BASTONS

La marxa d’estil lliure. Si els bastons són un impediment per caminar, els retirem. La marxa sense bastons és un esport tan terapèutic i preventiu com la marxa nórdica clàssica.

Marxa Atlètica - Anem de Marxa 2018 - Alzheimer Catalunya Fundació

MARXA ATLÈTICA

Passos continuats, sense perdre el contacte amb el terra. Amb l’impuls dels braços et convidem a practicar la marxa atlètica si vols aprendre un nou estil, aquesta és la teva!

Activitats Extra

Quand tornis de la teva caminada, tot ha acabat? No… encara pots apuntar-te a qualsevol de les activitats extra que et vingui de gust:

09:30 Escalfament amb zumba:

Una vegada hagis triat la modalitat en la qual vols participar, no t’oblidis d’escalfar. I… quina millor manera d’escalfar, que a ritme de zumba?

Uns estiraments, música, alegria i a moure aquests malucs per arribar a la línia de sortida preparat i no tenir cap lesió.

11:30 Circuit Cross-Dir i Globoflèxia

Després de l’escalfament a ritme de zumba i haver participat en la teva modalitat… Tens ganes de més?

Encara pots donar-ho tot al circuit de Cross-Dir que tindrem preparat per a tu. La Fundació Dir estarà amb nosaltres, per a que els més exigents gaudiu de l’ Anem de Marxa.

I per descomptat, hem pensat en els més petits de la casa… I els monitors faran figures amb globus per a tots!

T’apuntes al Anem de Marxa per l’Alzheimer?