Ves al contingut

Més enllà de la residència: quines alternatives tenim quan una persona té Alzheimer?

Coneix el SAD, la teleasssitència, els centres de dia i més.
2 de novembre de 2026 per
Abril Lopez Ferrer

Quan una persona rep un diagnòstic d’Alzheimer, és normal que sorgeixin molts dubtes sobre com canviarà el seu dia a dia i quins suports necessitarà. Una de les preocupacions més habituals de les famílies és si arribarà un moment en què no podrà continuar vivint a casa.

Pensar en una residència no sempre és fàcil. Pot generar por, incertesa o la sensació d’haver de prendre una decisió per a la qual encara no s’està preparat. Però una residència no és l’única opció. Hi ha diferents recursos que poden ajudar a mantenir la persona al seu entorn habitual i a organitzar les cures d’una manera més ajustada a les seves necessitats.

Cada situació és diferent. Per això, abans de prendre una decisió, és important conèixer les alternatives i valorar quina pot funcionar millor per a la persona i la seva família.

Continuar vivint a casa amb els suports necessaris

Per a moltes persones, casa seva és molt més que un habitatge. És on han viscut bona part de la seva vida, on tenen els seus records i on se senten familiaritzades amb les rutines quotidianes. Mantenir aquest entorn pot aportar tranquil·litat, especialment quan comencen a aparèixer dificultats de memòria o desorientació.

Sempre que es puguin garantir unes cures adequades, continuar a casa pot ser una bona opció. Ara bé, potser caldrà incorporar alguns suports perquè la persona estigui ben atesa i la família no hagi d’assumir tota la responsabilitat.

El servei d’ajuda a domicili (SAD)

El servei d’ajuda a domicili ofereix suport professional en les activitats quotidianes, com ara la higiene personal, el vestit, els àpats o la mobilitat. Segons el servei, també pot incloure algunes tasques domèstiques.

Aquest suport pot ser públic o privat. Per accedir al servei públic, cal consultar els serveis socials bàsics del municipi, que poden informar sobre els requisits i les condicions d’accés. Si la persona té reconeguda la situació de dependència, també es pot valorar si el SAD s’inclou en el seu Programa Individual d’Atenció (PIA). L’accés depèn de la valoració i dels requisits establerts, i pot comportar una aportació econòmica.

L’opció privada permet contractar una persona cuidadora directament o a través d’una empresa. Pot ser útil quan es necessiten més hores d’atenció o quan el servei públic no cobreix totes les necessitats.

Les cures es poden organitzar de diferents maneres: unes hores al matí per ajudar la persona a llevar-se i vestir-se, acompanyament mentre la família treballa o, si cal més suport, una jornada més llarga. També es pot valorar la contractació d’una persona cuidadora interna, que resideixi al domicili.

En el cas de l’Alzheimer, és important que la persona cuidadora conegui la malaltia i entengui els canvis que pot comportar. La paciència, el respecte pels hàbits i una manera de fer adaptada a cada persona són fonamentals. Si, a més, es pot mantenir una certa continuïtat amb la mateixa persona cuidadora, és més fàcil crear un vincle de confiança.

La teleassistència com a suport complementari

La teleassistència permet contactar amb professionals en cas de necessitat, habitualment mitjançant un dispositiu connectat a un centre d’atenció i un penjoll o una polsera per demanar ajuda.

Pot aportar tranquil·litat a la persona i a la família, especialment quan la persona viu sola o passa algunes hores sense companyia. Tot i això, en el cas de l’Alzheimer, cal valorar si entén com funciona el dispositiu i si el pot utilitzar quan ho necessita. Alguns serveis disposen de modalitats adaptades a determinades necessitats.

La teleassistència pot complementar l’ajuda a domicili, però no substitueix la presència d’una persona quan cal supervisió o ajuda directa. Per això, és important valorar si aquest recurs és adequat per a la situació concreta.

Adaptar la llar per facilitar el dia a dia

De vegades, petits canvis a casa poden facilitar molt les activitats quotidianes. Retirar catifes o obstacles, millorar la il·luminació, col·locar els objectes habituals en llocs accessibles o instal·lar agafadors al bany són algunes mesures que poden ajudar a prevenir riscos.

També és recomanable mantenir els espais ordenats i evitar canvis innecessaris en la distribució dels mobles. L’objectiu no és transformar la casa, sinó fer-la més segura sense perdre allò que la fa familiar.

Abans de decidir si la persona pot continuar vivint a casa, cal valorar si pot estar sola durant determinats períodes, quanta supervisió necessita i si els suports disponibles són suficients. També cal tenir en compte les possibilitats reals de la família. Les ganes de mantenir la persona a casa són importants, però cal poder garantir una atenció adequada.

Els centres de dia: atenció professional sense deixar de viure a casa

Els centres de dia ofereixen atenció durant una part del dia a persones que continuen vivint al seu domicili, però necessiten suport i supervisió.

Hi poden participar en activitats d’estimulació cognitiva, tallers, exercicis de moviment i propostes adaptades a les seves capacitats. També disposen d’espais de relació amb altres persones i d’una rutina que pot ajudar a mantenir-se actives i acompanyades.

Per a les famílies, aquest recurs pot facilitar la conciliació amb la feina i altres responsabilitats. Saber que la persona està atesa durant unes hores també permet disposar de temps per fer gestions o descansar.

Hi ha places públiques, concertades i privades. Les places públiques i concertades tenen uns requisits d’accés i depenen de la valoració i de la disponibilitat. El reconeixement de la dependència pot permetre valorar l’accés a aquest recurs a través del PIA, però no garanteix automàticament una plaça. També pot haver-hi una aportació econòmica.

Les places privades es contracten directament amb el centre i el cost depèn dels serveis que ofereix. Poden ser una alternativa quan es necessita una incorporació més ràpida o no hi ha places públiques disponibles, sempre que el cost sigui assumible. En determinades circumstàncies, també es pot consultar si es compleixen els requisits per accedir a una prestació econòmica vinculada al servei.

Abans d’escollir un centre, és important valorar com viu la persona els desplaçaments i els canvis de rutina. No totes les persones s’adapten igual a un centre de dia. Si necessita supervisió continuada o un nivell d’atenció que el centre no pot oferir, pot ser necessari buscar altres suports o combinar diferents recursos.

Combinar recursos per trobar una solució més ajustada

No sempre cal escollir una única opció. En alguns casos, combinar diferents serveis permet organitzar millor les cures i adaptar-les a les necessitats de cada moment.

Per exemple, una persona pot anar al centre de dia uns quants dies a la setmana i tenir ajuda a domicili al matí o al vespre. D’aquesta manera, pot rebre atenció durant el dia i disposar de suport per a les activitats que li resulten més difícils a casa.

També es pot començar amb unes hores d’ajuda a domicili i ampliar-les si la situació canvia. La clau és valorar què necessita realment la persona i quins recursos es poden assumir, tant econòmicament com en l’organització familiar.

A mesura que l’Alzheimer evoluciona, pot ser necessari revisar aquesta organització. Un suport que al principi és suficient pot deixar de ser-ho més endavant. Per això, convé observar com es troba la persona i si la família pot continuar assumint les cures sense un desgast excessiu.

Estades temporals i serveis de respir familiar

Cuidar una persona amb Alzheimer pot comportar una dedicació important i, en alguns moments, la família pot necessitar un descans o suport addicional. Les estades temporals en una residència i altres serveis de respir familiar poden ajudar en aquestes situacions.

Aquests recursos permeten que la persona estigui atesa durant un període limitat, mentre que la família disposa de temps per descansar, resoldre qüestions personals o afrontar circumstàncies que dificulten temporalment les cures.

És important preparar la persona per a l’estada tant com sigui possible i valorar com pot viure el canvi d’entorn. Mantenir alguns hàbits i objectes familiars pot facilitar l’adaptació.

Demanar aquest tipus de suport no vol dir que la família no pugui més o que estigui fent les coses malament. Descansar també forma part de cuidar. Ara bé, si les dificultats per mantenir l’atenció a casa són constants, caldrà valorar quins suports estables poden ser necessaris.

Com saber quina opció és la més adequada?

Davant de tantes possibilitats, és normal no saber per on començar. Per valorar quina alternativa pot encaixar millor, convé tenir en compte:

  • Les necessitats de la persona: quines activitats pot fer sola, quina ajuda necessita i si requereix supervisió continuada.
  • La seguretat a casa: si l’habitatge és adequat i si es poden reduir els riscos amb adaptacions i suports.
  • La situació familiar: quina disponibilitat tenen els familiars i si poden repartir les tasques de cura.
  • Els recursos econòmics: quin cost tenen els serveis i si es pot accedir a ajuts o prestacions.
  • Les preferències de la persona: sempre que sigui possible, cal escoltar-la i tenir en compte els seus hàbits i allò que li aporta tranquil·litat.

En definitiva, no es tracta de trobar una solució perfecta, sinó una que respongui a les necessitats reals de la persona i que la família pugui mantenir.

Demanar ajuda també forma part de cuidar

Les necessitats d’una persona amb Alzheimer poden canviar amb el temps. Allò que avui funciona pot deixar de ser suficient més endavant, i això no vol dir que la família hagi fet res malament. Vol dir que cal adaptar les cures a una nova situació.

Conèixer les alternatives permet prendre decisions amb més informació i entendre que no tot depèn d’una única persona ni d’un sol recurs. En alguns casos, serà possible continuar a casa amb els suports adequats; en d’altres, caldrà combinar serveis o valorar una opció amb més supervisió.

També és important tenir present el benestar de qui cuida. El cansament i la preocupació es poden acumular, especialment quan resulta difícil compaginar les cures amb la resta de responsabilitats. Demanar ajuda no és abandonar la persona estimada, sinó buscar la manera de continuar cuidant-la en les millors condicions possibles.

Cada família ha de trobar el seu camí, amb informació i acompanyament. L’important és que la persona amb Alzheimer rebi una atenció adequada i que tant ella com la família disposin dels suports necessaris. Si estàs passant per una situació complicada, podem ajudar-te. Demana una Primera Conversa amb el nostre equip i deixa que t'assessorem per trobar els recursos més adequats per la teva família.

Últims articles del blog!

Continua llegint sobre l'Alzheimer i altres demències.

Your Dynamic Snippet will be displayed here... This message is displayed because you did not provide enough options to retrieve its content.
Abril Lopez Ferrer 2 de novembre de 2026
Comparteix aquesta publicació
Etiquetes