Ves al contingut

Un diagnòstic d'Alzheimer no et lleva el dret a decidir: com planificar el futur

Planificar a temps i conèixer les mesures de suport i els poders preventius permet que la persona continuï decidint sobre la seva vida.
17 de novembre de 2026 per
Un diagnòstic d'Alzheimer no et lleva el dret a decidir: com planificar el futur
Alba Martorell

Entrevista a Olga Soler López, advocada d'Alzheimer Catalunya Fundació  

Les persones amb Alzheimer o altres demències i les seves famílies sovint han d’afrontar dubtes legals, econòmics i patrimonials que poden generar preocupació i incertesa. 

Quan és millor començar a planificar? Què passa amb els comptes bancaris o l’habitatge? Quines mesures de suport existeixen? I què podem fer si detectem una situació de maltractament o abús? 

Per resoldre algunes de les consultes més freqüents, conversem amb Olga Soler, advocada d’Alzheimer Catalunya Fundació, experta en l’acompanyament jurídic de persones amb deteriorament cognitiu i les seves famílies. 

Alzheimer Catalunya Fundació ofereix un servei d’assessorament legal i jurídic per a les persones amb Alzheimer o altres demències i les seves famílies. Pots adreçar-te a nosaltres per correu electrònic a info@alzheimercatalunya.org o per telèfon al 93 459 22 94. 

Planificació jurídica i patrimonial 

Quines són les principals consultes legals que rebeu de les famílies quan una persona rep un diagnòstic d’Alzheimer o d’una altra demència? 

Les consultes que rebem són molt diverses, però la majoria comparteixen una preocupació comuna: saber què passarà si la malaltia avança i la persona necessita cada vegada més ajuda, especialment pel que fa a la presa de decisions i a la gestió dels seus assumptes personals i patrimonials.

Les famílies ens plantegen qüestions molt pràctiques: qui podrà gestionar els comptes bancaris, com es podran afrontar les despeses quotidianes o les derivades de les necessitats d'atenció i cura, què passarà amb l'habitatge familiar o qui podrà prendre determinades decisions si arriba un moment en què la persona ja no pot fer-ho per si mateixa.

També rebem moltes consultes sobre els instruments jurídics que permeten anticipar-se a aquestes situacions, com ara els poders preventius o les mesures de suport, especialment l'assistència, que és la principal figura prevista actualment a Catalunya.

En aquest sentit, hem detectat que encara existeix un desconeixement important sobre els canvis legislatius introduïts l'any 2021. Moltes famílies continuen parlant d'incapacitació judicial o de tutela, sense saber que el sistema actual ha canviat i que ara es prioritza el respecte a l'autonomia de la persona, a la seva voluntat i a les seves preferències, proporcionant-li els suports que necessiti.

Una altra qüestió que ens preocupa especialment és l'augment de les consultes relacionades amb possibles situacions d'abús o explotació econòmica de persones amb demència. Ens trobem amb casos en què terceres persones, de vegades fins i tot de l'entorn més proper, poden aprofitar-se de la situació de vulnerabilitat de la persona per disposar indegudament dels seus diners o del seu patrimoni.

Per això, una de les primeres qüestions que intentem transmetre a les famílies és que un diagnòstic d'Alzheimer no significa que la persona perdi automàticament la capacitat de prendre decisions. Cada situació és diferent i les necessitats de suport poden variar segons l'evolució de la malaltia i les decisions que calgui adoptar.

El nostre objectiu és ajudar les famílies a conèixer les eines jurídiques disponibles, però, sobretot, garantir que la persona amb Alzheimer continuï sent protagonista de les decisions que afecten la seva vida durant el màxim temps possible.

Quan és un bon moment per començar a ordenar els assumptes legals, econòmics i patrimonials? Per què és important anticipar-se mentre la persona encara pot prendre decisions i expressar la seva voluntat? 

El millor moment per començar a ordenar els assumptes legals, econòmics i patrimonials és com més aviat millor, preferiblement en les primeres fases de la malaltia, quan la persona encara pot comprendre les decisions que pren i expressar la seva voluntat.

És important no esperar que la malaltia avanci, perquè precisament el que volem és que sigui la mateixa persona qui pugui participar, en la màxima mesura possible, en les decisions que afectaran el seu futur.

Cal tenir present que un diagnòstic d'Alzheimer no significa que la persona deixi automàticament de poder prendre decisions o de realitzar actes amb transcendència jurídica, com ara atorgar un poder notarial, fer testament o establir voluntàriament mesures de suport. El que cal valorar en cada cas és si la persona pot comprendre l'abast de l'acte que vol realitzar i expressar la seva voluntat, amb els suports que pugui necessitar.

Planificar amb antelació permet que sigui la mateixa persona qui decideixi en qui vol confiar, qui vol que l'ajudi si en el futur necessita suport, com desitja que es gestionin els seus assumptes personals i patrimonials o quines són les seves preferències pel que fa a l'atenció i les cures que pugui necessitar.

Aquesta anticipació també aporta tranquil·litat a les famílies, perquè permet deixar resoltes o encaminades qüestions importants, evita haver de prendre decisions precipitades en moments especialment delicats i pot prevenir conflictes familiars.

En definitiva, anticipar-se és una manera de respectar l'autonomia de la persona i de garantir que, si en el futur necessita més ajuda, les decisions que s'hagin de prendre tinguin en compte allò que ella mateixa ha volgut i expressat. 

Mesures de suport i poders 

Quines mesures de suport existeixen actualment per ajudar una persona amb deteriorament cognitiu? En què es diferencien de les antigues tuteles? 

En els darrers anys s'ha produït un canvi normatiu molt important en la manera d'entendre la protecció jurídica de les persones amb discapacitat. 

Anteriorment, el sistema es basava en gran part en la incapacitació judicial i en figures com la tutela, que podien comportar que una altra persona substituís la persona afectada en la presa de decisions. 

Actualment, el model es fonamenta en el reconeixement de la capacitat jurídica de totes les persones i en la necessitat de proporcionar els suports que cadascuna requereixi per exercir-la. 

A Catalunya, la figura principal és l'assistència, que pot establir-se mitjançant escriptura pública notarial o per resolució judicial.

L'assistència es configura d'acord amb les necessitats concretes de cada persona i pot comprendre diferents àmbits personals o patrimonials. La seva finalitat és ajudar-la a comprendre, valorar, expressar o executar les seves decisions, respectant sempre que sigui possible la seva voluntat, els seus desitjos i les seves preferències.

Només excepcionalment, quan resulti imprescindible, es poden atribuir funcions representatives a la persona que presta el suport.

La diferència fonamental és que ja no es tracta de substituir de manera general la persona en les seves decisions, sinó de proporcionar-li els suports necessaris perquè continuï exercint els seus drets.

Què són els poders notarials i els poders preventius? Per a què serveixen i quina diferència hi ha entre aquests instruments i les mesures de suport?

Un poder notarial és un document mitjançant el qual una persona autoritza una altra, habitualment algú de la seva confiança, perquè pugui actuar en nom seu en determinats assumptes. Per exemple, per gestionar comptes bancaris, administrar béns, pagar despeses o formalitzar determinades operacions patrimonials.

En el cas de les persones amb Alzheimer o altres demències, tenen una especial importància els anomenats poders preventius, que s'anomenen preventius precisament perquè permeten anticipar-nos a una situació futura en què la persona, com a conseqüència de l'evolució de la malaltia, pugui necessitar que algú gestioni els seus assumptes.

Una de les fórmules més habituals és atorgar un poder general que incorpori una clàusula de subsistència. Això significa que el poder es pot utilitzar des del moment en què s'atorga i que continuarà vigent encara que, posteriorment, la persona necessiti mesures de suport per exercir la seva capacitat jurídica.

També es poden atorgar poders que només comencin a produir efectes quan es donin determinades circumstàncies previstes en el mateix document, és a dir, no cal que el poder sigui efectiu des d’el dia del seu atorgament, sinó que pot desplegar els seus efectes en un moment posterior.

La principal utilitat d'aquests instruments és que permeten que sigui la mateixa persona qui decideixi anticipadament en qui confia i quines facultats vol atribuir-li.

Ara bé, és important diferenciar els poders preventius de les mesures de suport, com ara l'assistència, que és la principal figura prevista a Catalunya.

El poder notarial és un instrument de representació: permet que una altra persona actuï en nom de qui l'ha atorgat, dins de les facultats que aquest li hagi conferit. Però el fet d'atorgar un poder no significa que la persona perdi la possibilitat de continuar prenent decisions o realitzant actes jurídics per si mateixa.

L'assistència, en canvi, és una mesura de suport que s'adapta a les necessitats concretes de la persona. Pot consistir a ajudar-la a comprendre i prendre determinades decisions o, excepcionalment, quan sigui imprescindible, atribuir a l'assistent funcions de representació. 

Aquesta diferència és especialment important perquè ens podem trobar amb situacions en què una persona amb Alzheimer ha atorgat un poder preventiu a favor d'un familiar, però continua sent vulnerable davant de terceres persones que poden intentar aprofitar-se del seu deteriorament cognitiu per induir-la a signar documents, disposar dels seus diners o realitzar operacions que comprometin el seu patrimoni. 

Per tant, encara que existeixi un poder preventiu, en determinades situacions pot ser necessari valorar l'establiment de mesures de suport addicionals que ofereixin una protecció jurídica més adequada. 

En definitiva, els poders preventius són una eina molt útil per anticipar-se a l'evolució de la malaltia, però no sempre són suficients per donar resposta a totes les necessitats de suport i protecció que poden aparèixer. 

Es pot designar més d’una persona perquè doni suport o gestioni determinats assumptes? Quines garanties existeixen per prevenir possibles abusos o conflictes en aquesta gestió?

Sí, es pot preveure que més d'una persona intervingui en el suport o en la gestió dels assumptes personals i patrimonials d'una persona amb Alzheimer.

Per exemple, es pot designar una persona perquè s'ocupi principalment de les qüestions econòmiques i patrimonials i una altra perquè presti suport en determinades decisions de caràcter personal. També es pot establir que dues persones hagin d'actuar conjuntament per realitzar determinades operacions, especialment quan tenen una transcendència econòmica important.

Ara bé, tan important com escollir les persones de confiança és establir mecanismes que permetin supervisar la seva actuació i prevenir possibles abusos o conflictes d'interessos.

En aquest sentit, es poden preveure diferents salvaguardes. Per exemple, es pot establir l'obligació de presentar periòdicament una relació dels ingressos, les despeses i els moviments bancaris; exigir que determinades operacions patrimonials requereixin la intervenció conjunta de dues persones; limitar les facultats per vendre immobles, fer donacions o disposar de quantitats importants de diners; o designar una tercera persona perquè supervisi la gestió i rebi informació periòdica.

També es poden establir mecanismes per evitar els conflictes d'interessos, especialment quan la persona que gestiona el patrimoni pot tenir un interès personal en alguna operació. Per exemple, es poden limitar les operacions que beneficiïn directament la persona apoderada o preveure la intervenció d'una altra persona quan existeixi un conflicte d'interessos.

En el cas dels poders preventius, moltes d'aquestes garanties es poden incorporar directament a l'escriptura notarial, de manera que sigui la mateixa persona qui decideixi, anticipadament, no només en qui confia, sinó també quins controls vol establir.

En el cas de l'assistència judicial existeixen ja salvaguardes com la obligació de presentar inventaris o de retre comptes de forma periòdica, o aquelles altres que l’autoritat judicial pugui considerar necessàries per evitar possibles abusos. 

Cal recordar, a més, que les persones designades per prestar suport o gestionar el patrimoni no poden actuar com si els béns fossin seus. Han d'exercir les seves funcions respectant la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona i dins dels límits de les facultats que tinguin atribuïdes. 

En definitiva, no es tracta únicament d'escollir algú de confiança, sinó de preveure un sistema de garanties que permeti protegir la persona i el seu patrimoni, sense limitar innecessàriament la seva autonomia. 

Un diagnòstic d'Alzheimer no et lleva el dret a decidir: com planificar el futur
Alba Martorell 17 de novembre de 2026
Comparteix aquesta publicació