Preguntes freqüents

Sobre l’Alzheimer

  • Què és l’Alzheimer? 

    L’Alzheimer és la tipologia de demència més diagnosticada. És un trastorn neurodegeneratiu d’origen desconegut que provoca el deteriorament de la memòria, el pensament, canvis en la conducta i la pèrdua d’autonomia en les activitats diàries.

  • Com evoluciona la malaltia? 

    L’Alzheimer se sol desenvolupar lentament. Hi ha tres fases:

    Fase lleu: S’observa un deteriorament progressiu de la memòria episòdica, especialment d’esdeveniments recents, que ve acompanyada d’una lleu desorientació respecte l’entorn (temps, espai) i dificultats creixents en la capacitat de concentració. A nivell emocional, pot aparèixer apatia, pèrdua d’iniciativa i d’interès.

    Fase moderada o greu: S’agreugen els problemes de memòria i orientació. Apareixen dificultats en el llenguatge, en els moviments apresos (dificultant tasques quotidianes com vestir-se  o l’ús de coberts) i el reconeixement perceptiu (per exemple, de cares). Pot aparèixer certa dificultat per inhibir comportaments o emocions i sovint hi ha distorsions perceptives o de pensament.

    Fase avançada: La persona perd la capacitat de parlar, d’entendre, de caminar, de menjar, presenta incontinència i pot arribar a no reconèixer a alguns dels seus familiars més directes. El deteriorament cognitiu és generalitzat per la qual cosa cal prioritzar les mesures de suport per garantir el seu benestar.

  • Quins són els símptomes de l’Alzheimer? 

    L’Alzheimer provoca canvis en el comportament de la persona diagnosticada. Els primers indicis de la malaltia són: problemes de memòria que afecten a la capacitat laboral i social; dificultat per realitzar tasques familiars complexes; no trobar paraules precises a l’hora de parlar; repetir vaires vegades al dia el mateix; perdre’s en un lloc conegut; problemes de càlcul, entre d’altres.

  • Com i on es diagnostica l’Alzheimer? 

    En el cas de tenir sospita sobre un possible cas, el primer que cal fer és visitar el metge del Centre d’Atenció Primària que avaluarà el cas i decidirà si és necessari fer una derivació a neurologia per fer un estudi a fons.

    A neurologia, després de la derivació, es realitzarà la història clínica i es farà una exploració física més exhaustiva per determinar si el deteriorament cognitiu és propi de l’edat o no. És probable que se sol·licitin proves complementàries (analítica, proves de neuroimatge, etc.) per completar el diagnòstic.

  • És hereditari?  

    La probabilitat d’heretar la malaltia d’Alzheimer és escassa. En la majoria de casos, la genètica no determina l’aparició de la malaltia, encara que sí que existeixen certs aspectes genètics que poden augmentar el risc. Altres factors com l’estil de vida i els aspectes ambientals també poden tenir influència en l’aparició de la malaltia.

  • Hi ha tractament? 

    A dia d’avui, no existeix cap tractament que pugui curar l’Alzheimer o revertir la seva evolució. Tot i això, existeixen diferents fàrmacs per preservar les habilitats de la persona afectada, alentir la progressió de la malaltia i millorar la qualitat de vida. També existeixen mesures no farmacològiques enfocades a estimular les funcions intel·lectuals com la reminiscència, la musicoteràpia, l’artteràpia, entre d’altres.

    S’ha demostrat que seguir un tractament combinat (farmacològic i no farmacològic) és més efectiu que portar a terme cada un per separat.

  • Demència i Alzheimer són el mateix? 

    La demència es refereix a un conjunt de símptomes que apareixen com a conseqüència d’un dany o malaltia neurològica i presenta una pèrdua gradual i progressiva de la memòria. En total, s’han diagnosticat uns 100 tipus de demències i la malaltia d’Alzheimer és la més comuna. Per tant, la demència no és una malaltia en sí mateixa sinó un terme que engloba diferents malalties entre les quals hi ha l’Alzheimer.

Sobre l’acompanyament a persones amb Alzheimer

  • S’ha d’informar a la persona diagnosticada que té Alzheimer?

    Dependrà de l’estat evolutiu de la malaltia així com de la seva personalitat i de la percepció que tingui sobre la seva pèrdua de memòria.

    Hi ha casos en què la persona és conscient del seu estat i presenta un quadre depressiu. En aquests casos és recomanable consensuar amb la família posposar la comunicació del diagnòstic i buscar la manera d’explicar de la forma menys traumàtica possible la seva situació evitant dir la paraula Alzheimer.

    En moltes ocasions, els pacients tenen anosognòsia. Això vol dir que algunes persones amb Alzheimer no són conscients de tenir la malaltia, per la qual cosa, no reconeixen els seus propis dèficits. En aquests casos, pot ser que neguin tenir Alzheimer o no ho percebin.

  • Què puc fer per la persona amb Alzheimer?

    Per mantenir la seva qualitat de vida és molt important crear i mantenir rutines per al seu dia a dia. També es recomana exercicis d’estimulació sensorial i cognitiva per alentir la progressió de la malaltia.

    És important consensuar sempre els canvis en les rutines amb la persona amb Alzheimer, així com preservar la seva voluntat, els seus gustos i les seves preferències.

  • La persona diagnosticada, pot continuar vivint al seu domicili?

    Dependrà del grau de la demència i l’autonomia que presenti la persona. Per continuar al domicili, el primer que cal és comptar amb les cures necessàries per al seu benestar. El fet de viure on sempre ha viscut li donarà seguretat ja que és un espai que reconeixen.

    Quan la persona no pugui seguir al seu domicili, ja sigui per factors econòmics, i/o de suport familiar o per una fase molt avançada de la malaltia, es recomana l’ingrés en un centre residencial. Aquesta decisió l’haurà de prendre conjuntament la família i el metge, comptant amb la voluntat expressa de la persona diagnosticada.

  • He detectat una persona gran que viu sola i sospito que té Alzheimer. Què faig?

    Si detectes que una persona gran pot tenir deteriorament cognitiu, el primer que cal fer és contactar amb el Centre d’Atenció Primària per informar d’aquesta situació. A partir d’aquí, l’equip del CAP realitzarà la visita corresponent per avaluar el cas i serà qui farà la derivació al servei de neurologia. A més, s’informarà a serveis socials i altres recursos per activar el treball en xarxa.

    En el cas que la persona tingui demència, s’iniciarà el procés d’assignació d’un curador.

Sobre recursos i gestions

  • M’acaben de diagnosticar Alzheimer. Què faig?

    Si t’acaben de diagnosticar la malaltia, informa’t a la nostra fundació sobre els recursos i els serveis que tens disponibles per mantenir la teva qualitat de vida a mesura que l’Alzheimer avanci.

     

    També et podem informar sobre les mesures protecció que tens al teu abast, com les voluntats anticipades, els poders preventius o l’autocuratela.

     

    Truca’ns a 93 459 22 94 o escriu-nos a info@alzheimercatalunya.org

  • Quins recursos socials té la persona diagnosticada?

    Les Comunitats Autònomes, així com les entitats assistencials i socials, ofereixen diferents recursos i serveis per a les persones amb demència. En trobem de titularitat pública o privada.

    • Servei d’atenció domiciliaria: inclou l’atenció de les necessitats del domicili i de la cura personal. Es poden complementar amb altres serveis tecnològics de suport com la teleassistència. Aquests serveis tenen la finalitat de mantenir el nivell d’autonomia d’una persona a la seva pròpia llar i millorar la seva qualitat de vida.
    • Centres de dia:Són centres que ofereixen una acollida diürna que tenen com a objectiu afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social.
    • Centres residencials: Són centres d’atenció especialitzada de caràcter temporal o permanent. S’ofereix l’estada, manutenció, convivència, suport personal i atenció especialitzada. Per accedir a un centre públic, s’ha de tenir reconegut el grau II o III de dependència o haver-se donat d’alta a una llista d’espera.
    • Centre sociosanitaris especialitzats: son un recurs social que ofereix atenció personalitzada, sanitària i social a persones amb una mateixa malaltia o necessitats. Es poden fer estàncies de curta o llarga duració, segons els requeriments de la persona.
  • Quins recursos hi ha per a persones cuidadores?

    Actualment, els recursos que tenen les persones cuidadores són de caràcter assistencial i d’acompanyament.

    Des d’Alzheimer Catalunya oferim grups de suport de 12 setmanes, suport psicològic, assessorament legal, formacions i tallers específics així com activitats lúdiques. Consulta aquí totes les formacions.

  • Quines prestacions existeixen per a les persones cuidadores?

    Els cuidadors familiars també poden rebre prestacions econòmiques com a reconeixement a la seva tasca com a cuidadors no professionals del seu familiar amb Alzheimer o altres demències. Aquesta prestació es concedeix a familiars que dediquen gran part del seu temps a tenir cura de la persona.

     

    Consulta més informació sobre la temàtica al el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya o contacta amb la fundació.

  • Coneixes l’InfoCanal BCN per l’Alzheimer?

    L’InfoCanal BCN per l’Alzheimer és una iniciativa del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i la Taula Barcelona per l’Alzheimer on hi participem com a entitat.

    S’hi pot trobar informació actualitzada de les demències, la seva evolució i l’impacte, així com recursos pràctics.

  • Soc un familiar i no puc fer-me càrrec de la persona amb demència. Què puc fer?

    En aquestes circumstàncies, on no hi ha un familiar que pugui assumir aquest rol, el procediment a seguir és el d’assignar un curador que l’acompanyi en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

    Es pot fer de dues maneres: la família pot triar l’entitat curadora com és Alzheimer Catalunya o que sigui el jutge qui ho dictamini.