Abús i situacions d’emergència

Segons el tipus de situació d’emergència en què ens trobem, diferents grups de la població es poden veure afectats en major proporció que uns altres. És a dir, poden patir un major risc social o psicològic. Analitzem ara si situacions d’emergència com el COVID19 han influït en situacions d’abús a persones grans.

Efectes en les persones

Un dels factors determinants per saber la incidència dels efectes és l’edat. De fet, durant la pandèmia per COVID19 trobem que la franja de persones majors de 60 anys és on més incidència ha tingut. De fet, hi ha un increment exponencial de víctimes a partir dels 60 anys, sent les persones majors de 90 anys les que més èxitus han experimentat.

Què ens diu l’experiència d’altres situacions d’emergència?

Diferents estudis han demostrat que en casos de situació d’emergència com va ser la de l’huracà Katrina a Nova Orleans, o la de la central nuclear de Fukushima al Japó van documentar casos d’abandonament de persones grans en hospitals i centres institucionalitzats.

De fet, amb l’huracà va existir una condemna penal per la mort de 35 persones d’una residència. I, en el cas del Japó, es va documentar que 128 pacients d’edat avançada van ser abandonats pel personal mèdic en hospital.

I el COVID19?

Amb els primers estudis que s’estan realitzant tot apunta que la situació d’emergència sanitària per la pandèmia no serà una excepció. Diferents mitjans de Canadà ja apuntaven al mes de maig que el confinament estava provocant friccions i l’augment de la violència domèstica. I no només en aquest cas. Tampoc no es descarta un increment d’abús físic a persones grans així com estafes econòmiques.

De fet, el National Center for Biotechnology Information ja ha informat d’un augment massiu d’informes d’abús de persones grans durant la pandèmia.

Quines situacions són les més habituals?

Si fem una comparativa de les situacions d’abús i maltractament a les persones grans podem classificar-ho segons el moment:

  • Abans de l’epidèmia: Majoritàriament ens trobem en una situació en què les persones grans tenen una participació mínima en la planificació i presa de decisions del dia a dia.
  • Durant: Una manca de cura de la salut i la higiene de les persones així com de garantir la necessitat de sentir-se segur.
  • Després: manca d’accés a mitjans de vida, serveis socials o recursos econòmics.

De fet, els abusos que s’han detectat en persones grans durant la pandèmia van des de les estafes financeres a incidents de violència familiar. Cal recordar que l’abús a persones grans es considera tot acte intencional o la no actuació per part del cuidador o professional causant o creant un risc per a la persona.

Què ha passat a Catalunya?

Durant el període de confinament, s’ha incrementat el grau de vulnerabilitat i els riscos de les persones amb Alzheimer. De fet, segons van informar els Mossos d’Esquadra, aquesta situació ha propiciat un increment de persones que han volgut treure profit de la situació i perpetrar accions il·lícites com l’apropiació d’objectes de valor del propi domicili, trucades telefòniques susceptibles de ser estafa o acompanyar la persona amb demència a treure diners de compte bancari.

Sigui com sigui, caldrà seguir treballant conjuntament amb les institucions per revertir situacions de maltractament cap a un bon tracte.