Píndola de coneixement. El síndrome de Trastorn per Acumulació (Diògenes) és un trastorn de la conducta que apareix sovint en persones grans. Es caracteritza per un abandonament extrem de la cura personal (higiene deficient, desnutrició), acumulació d’objectes inservibles, aïllament social i una manca total de consciència de la malaltia. Quan s’associa a una demència, no es tracta d’una elecció de vida ni d’una excentricitat: és una manifestació clínica del dany cerebral. La seva prevalença s’estima en 5 casos per cada 100.000 habitants, però podria estar infradiagnosticada.

Per què apareix en persones amb demència?

Entre un terç i la meitat de les persones amb síndrome de Trastorn per Acumulació,  presenten una demència frontotemporal (DFT) o un altre trastorn mental. En el cas concret de la demència frontotemporal, estudis indiquen que fins a un 36% dels pacients desenvolupen aquest síndrome. Les alteracions neuropsicològiques pròpies de la DFT; com l’apatia (que redueix la iniciativa per rentar-se), la disfunció executiva (que dificulta planificar i mantenir rutines) i la pèrdua de consciència de la malaltia, expliquen per què aquestes persones poden arribar a viure en condicions extremes. En molts casos, la demència es diagnostica en els 2 anys posteriors a la detecció del síndrome de Trastorn per Acumulació. Per tant, aquestes conductes poden ser la primera manifestació d’un procés neurodegeneratiu.

No obstant això, també pot aparèixer en altres demències (com la malaltia d’Alzheimer), com a conseqüència d’un trastorn psiquiàtric o pot aparèixer sense haver-hi cap demència ni trastorn mental anterior.

Indicadors d’alerta per a la família

Amb l’arribada de l’estiu o altres períodes vacacionals, augmenta el temps de convivència familiar i és més fàcil detectar senyals que en altres èpoques podrien passar desapercebuts:

  • Deteriorament de la llar: brutícia acumulada, males olors, presència de plagues, objectes que obstaculitzen el pas com piles de diaris, ampolles o bosses de brossa. També acumulació d’objectes sense cap tipus d’utilitat ni valor.
  • Abandonament de la higiene personal: roba bruta, ungles llargues, mala olor corporal, pèrdua de pes sense causa aparent. Tot i això, pot ser que la persona no descuidi la seva imatge personal de primeres.
  • Aïllament social progressiu: rebutja visites, no obre la porta, mostra hostilitat quan algú s’apropa. Surten poc o res de casa i neguen l’atenció i ajuda de la resta.
  • Manca de consciència del problema: la persona no percep el perill ni la insalubritat de la seva situació. Si se li parla de netejar o rebre ajuda, pot reaccionar amb indiferència o agressivitat.

Com actuar sense generar conflicte

El maneig d’aquest síndrome és complex i requereix una intervenció multidisciplinària (salut, serveis socials, àmbit legal). Les recomanacions clau són:

  • No intentar resoldre-ho en solitari ni fer neteges massives sense consentiment. Llençar els objectes acumulats per sorpresa pot trencar la confiança i generar una reacció de desconfiança o agitació. En casos extrems, cal la intervenció de serveis socials i empreses especialitzades amb protocols de contenció emocional.
  • Evitar confrontacions. En lloc de retreure o jutjar, s’ha de prioritzar l’alleujament de danys: garantir que la persona tingui aigua potable, menjar fresc i un espai per dormir segur.
  • Contactar amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. Ells disposen de protocols d’actuació coordinada (neteja, salut pública, valoració de capacitat legal). En situacions de risc vital, poden valorar un ingrés temporal.
  • Sol·licitar una valoració neuropsicològica i de neuroimatge. Encara que les proves d’imatge poden ser poc concluents, l’exploració neuropsicològica pot detectar alteracions de les funcions executives (memòria de treball, planificació, inhibició) i de la cognició social (reconeixement d’emocions), que orienten cap a una afectació frontal.
  • Tenir present la via legal. En alguns casos, cal iniciar mesures cautelars d’assisstència jurídica per poder intervenir quan la persona rebutja qualsevol ajuda però està en perill imminent.

Més informació

El síndrome de Trastorn per Acumulació en el context de la demència és un repte clínic, social i ètic. A Alzheimer Catalunya Fundació t’oferim orientació professional per identificar senyals de risc, connectar-te amb els recursos socials i acompanyar-te en la presa de decisions. Si sospites que el teu familiar podria estar en aquesta situació, demanar una Primera conversa amb el nostre equip és el primer pas per actuar a temps.

Contingut escrit per Christian Ruiz i Irene Pulido.