Sexualitat, respecte i gent gran: el nostre compromís

Cuidar i acompanyar a una persona implica atendre i entendre totes les seves necessitats.
La sexualitat és una d’elles, i desgraciadament gairebé mai es té en compte, oblidant que és una part fonamental de la salut física i emocional i relacional.

Existeix el fals mite que les persones adultes majors manquen de necessitats sexuals, i res més lluny de la realitat, és rotundament fals. A més, en el cas de persones que es troben en un procés de deteriorament cognitiu o amb diversitat funcional, aquest tema cal tractar-lo amb una major delicadesa.
Per aquests motius en Alzheimer Catalunya Fundació hem rebut una formació per part de Francesc Granja, president de l’Associació Tandem Team. El nostre compromís és oferir la millor atenció i cures a totes les persones a les quals acompanyem cada dia!

Els companys d'Alzheimer Catalunya en el taller formatiu que va realitzar Francesc Granja sobre la sexualitat i la gent gran.

Edadisme i cultura de la sexualitat: el fals mite (que les persones majors amb demència no tenen necessitat sexual).

I fins i tot aclarir el mite que al·ludeix al fet que les mostres de sexualitat es corresponen únicament a la desinhibició d’una persona afectada.

El concepte de sexualitat és un concepte totalment malentès a nivell genèric en la societat, perquè s’associa bàsicament amb la part biològica. Des d’aquest punt de vista nosaltres entenem que la sexualitat té un triple component que té a veure amb la part biològica, la part psicològica i la part social, per tant, el model de sexualitat és un model biopsicosocial i no podem entendre la sexualitat sense, per exemple, la part que té a veure amb els afectes,  les relacions i la comunicació. Per tant, no hi ha una sexualitat de persones amb demència, no hi ha una sexualitat de persones majors, no hi ha una sexualitat de persones amb una lesió medul·lar. Hi ha tantes sexualitats com persones, de la mateixa manera que hi ha tantes personalitats com persones.  Des d’aquest punt de vista, les persones que tenen una afectació cognitiva mantenen la seva pròpia sexualitat, el que ocorre és que la seva pròpia condició els afectarà a l’hora de desenvolupar-la d’una manera o d’una altra, per tant, una de les coses que hem de deixar clares és que la sexualitat és un concepte totalment individual i irrepetible. Cadascun ha de experimentar-la amb els recursos que té.

Per què es desencadena una conducta sexual “inapropiada” en una persona afectada?

Té una fàcil explicació: la pròpia condició de la persona, en aquest cas, les persones amb un deteriorament cognitiu van desenvolupant una sèrie de comportaments desinhibitoris on el component de constricció i de contenció desapareixen per la pròpia evolució de la malaltia, i, per tant, aquesta persona pot arribar a desenvolupar conductes de tocaments, verbalitzacions inapropiades, exhibicions, etc., però això no vol dir que aquesta persona tingui una sexualitat desviada o tingui un comportament diferent, sinó que simplement la seva pròpia condició li porta a realitzar aquest tipus de comportaments. De la mateixa manera que posem recursos per a atendre un altre tipus de comportaments en altres àrees en aquesta àrea de la sexualitat també s’ha de fer el mateix.

Els companys d'Alzheimer Catalunya atents al taller formatiu sobre la sexualitat i la gent gran.

Són només qüestions físiques que s’han de tractar des de l’erotisme?

En relació a aquestes conductes inapropiades el que hem de fer és tractar-les com qualsevol conducta inapropiada, si una persona es posa en un menjador a realitzar un comportament inapropiat totes les intervencions professionals per a tractar de corregir aquesta situació s’han d’aplicar de la mateixa manera que quan hi ha una conducta desinhibitiva o un comportament de tocaments, o d’insults o d’abusos verbals. No cal atribuir aquesta qüestió a una disfunció sexual, a un comportament totalment deteriorat sexualment. I si caldrà respondre des del mateix patró que el seu entorn (equip professional – família) utilitza en les altres àrees professionals i vitals.

Com a professional, com es pot ajudar a una persona en la qual s’identifiquin aquestes conductes?

Bé, aquí el que cal deixar clar és que el professional o familiar que atengui aquesta persona ha de treure’s del cap que això són conductes que cal prohibir o que cal reprimir, és a dir, quan una persona mostra una conducta masturbatòria el que ens està indicant és que aquí hi ha una necessitat sexual que està insatisfeta. Per tant, les tres coses que cal ensenyar amb els mètodes de reeducació que s’utilitzen per a un altre tipus de canvis de conducta són tres:

  1. Que aquesta conducta no cal fer-la en aquest moment.
  2. Que aquesta conducta no cal fer-la en aquest lloc.
  3. I que aquesta conducta cal fer-la en unes condicions d’higiene i de privacitat adequada.

El professional o la família quan observen per exemple una conducta masturbatòria han d’aplicar els mètodes de canvi conductual amb el triple objectiu d’ensenyar a la persona que aquestes conductes no cal fer-les ni en aquest moment ni en aquest lloc sinó que cal fer-les en un altre lloc i un altre moment amb unes condicions d’higiene i de privacitat digna. El mateix ocorreria amb conductes de tocament, conductes d’abusos verbals, conductes d’usos verbals inapropiats amb intencions sexuals.

Francesc Granja realitzant el taller formatiu sobre la sexualitat i la gent gran.

Es necessita formació?

Des d’aquest punt de vista evidentment podríem començar amb una part més informativa però sí que és veritat que es necessita una formació. Per què? Perquè precisament nosaltres tenim en la ment el concepte de sexualitat com una cosa genital, quan veiem un comportament genital li atribuïm un sentit sexual i llavors a partir d’aquí existeix tota aquesta malinterpretació: que les persones són unes pervertides, les persones… Es important que tant els professionals com les famílies rebin un mínim de formació bàsica per a atendre aquest tipus de comportaments, i no només aquest tipus de comportaments, perquè si no tornaríem a centrar la sexualitat com una cosa relativa solament a aquestes conductes inapropiades, sinó que la sexualitat té moltíssims més components que tenen a veure amb els afectes, que tenen a veure amb el cos, que tenen a veure amb les orientacions sexuals, que tenen a veure amb el rol, que tenen a veure amb la manera en com es vesteix la persona, com va prenent les seves pròpies decisions, etc. El concepte de sexualitat com dèiem al principi és un concepte molt ampli que no inclou només la genitalitat o les conductes inapropiades sinó que inclou moltíssims més elements.

Influeix la manera particular en que el professional o el cuidador familiar entén la seva pròpia sexualitat?

Aquest és el gran mite que cal destruir en relació a la sexualitat, però no només en relació a la sexualitat sinó que moltes vegades totes les intervencions que es realitzen parteixen des d’un punt de vista de creences personals. En aquest sentit, per a fer una intervenció en l’àmbit de la sexualitat de cada persona cal intentar tenir un mínim de formació per a treure’s els mites i creences personals que un té sobre la sexualitat i poder intervenir sobre la persona amb trastorn cognitiu o amb demència d’una manera totalment objectiva. La millor intervenció perquè cadascuna de les persones pugui desenvolupar la seva sexualitat de la manera més gratificant i satisfactòria està basada en aquest punt de partida.

Francesc Granja explicant els falsos mites sobre la gent gran i la sexualitat.

El professional o cuidador familiar hauria de donar resposta a una demanda sexual explícita? Com?

El primer que cal fer quan hi ha una demanda sexual explicita és analitzar-la, és a dir, el que es demana és no només quedar-se amb la demanda sinó intentar fer un mínim de preguntes exploratòries per a valorar exactament si el que aquesta persona està demanant és una demanda sexual o eròtica explicita, o està demanant per exemple algun tipus d’atenció, o algun tipus de cura especial.
Una vegada es confirma que aquesta persona ha tingut i té aquesta demanda sexual explicita es pot intervenir de moltes maneres. En primer lloc, es pot intervenir oferint ajudes perquè hi hagi una intervenció auto-eròtica, és a dir, que la persona pugui masturbar-se per si mateixa, i en aquest sentit caldrà analitzar les característiques funcionals de la persona per a saber de quina manera es pot donar suport perquè aquesta persona pugui masturbar-se o auto erotitzar-se. En el cas que la demanda sigui una demanda sexual a dos existeixen múltiples possibilitats que comencen des d’un simple massatge eròtic, que es pot contractar amb algun professional extern fins a la figura de l’acompanyament íntim i eròtic. És una figura que ha desenvolupat l’associació Tandem Team on una persona pot rebre la visita d’una altra persona per a fer una trobada íntima i eròtica. També la persona pot accedir a un servei sexual.

El nostre company David Molina participant en el taller formatiu sobre la sexualitat i la gent gran.

Quins objectius han d’incorporar els plans de treball?

I en aquest sentit el model de treball ha de seguir aquesta triple intervenció biopsicosocial.

La part biològica o corporal; De quina manera la persona té contacte amb el seu cos, de quina manera la persona pren consciència del seu cos, aquesta seria la part biològica.

La part psicològica: com aquesta persona està demandant una necessitat de suport emocional i de contacte amb una altra persona que repercuteix en una necessitat psicològica.

I, la part social: de quina manera podem intervenir perquè la persona tingui una relació social, se senti totalment incorporada.

Aquests plans de treball s’incorporen en l’inici de la vida de la persona en l’àmbit residencial o domiciliari i es van desenvolupant amb diferents intervencions, per exemple, amb tallers, amb cinema fòrums. Es poden també realitzar reunions mensuals en grups de treball o grups d’ajuda mútua. Totes les eines que s’utilitzen en els altres àmbits també cal utilitzar-les en els àmbits de la sexualitat, per exemple, una cosa que nosaltres oferim son els tallers de tacte conscient, on es realitzen tallers perquè la persona pugui practicar, pugui prendre consciència del seu cos, i pugui aprendre a relacionar-se amb la seva sexualitat des d’un punt de vista no tan sols genital sinó també a través dels cinc sentits: el tacte, la vista, l’oïda, etc.

La nostra companya Sara Albaladejo ajudant en la realització de el taller formatiu de en Francesc Granja.

Influeix el posicionament de les organitzacions davant l’abordatge de la sexualitat?

Evidentment sí que influeix, igual que té a veure amb una falta d’informació i formació. La sexualitat és un tema tabú, és un tema que s’amaga, per aquest desconeixement i per aquesta càrrega mítica que té d’associació amb el genital. El moment en el qual les persones i els professionals reben formació i informació sobre aquest model biopsicosocial de la sexualitat, desapareixen els mites i es pot començar a treballar la sexualitat amb total normalitat, per tant, més que un posicionament negatiu en relació a la sexualitat, el que hi ha és un desconeixement implícit de com abordar aquesta qüestió. La formació és un aspecte fonamental.

És una qüestió transversal a nivell organitzatiu?

La resposta és que sí, és a dir, la sexualitat no es pot tractar únicament com una cosa puntual d’una persona que farà una reunió mensual, sinó en el moment que fem per exemple una higiene, en el moment en el qual triem una manera de vestir, etc. Totes les intervencions que es fan amb la persona han de tenir un respecte absolut per la seva intimitat i per la seva sexualitat, i per tant, tots els professionals que intervenen amb aquesta persona han de tenir un mínim de formació per a saber atendre aquestes qüestions. L’organització en el seu conjunt ha de tenir aquesta mínima formació.

Part de les dinàmiques que es van realitzar en el taller formatiu.

Què s’entén per sexualitat?

(Després d’haver respost a totes les preguntes, el discurs ens podria conduir als conceptes del fet sexual humà: sexuació, sexualitat i eròtica).

El concepte de sexualitat moderna és el que va desenvolupar Efigenio Amezúa a mitjans del segle passat i ve a dir que la sexualitat és un element fonamental de la personalitat de l’ésser humà, i que està constituït per tres dimensions: la dimensió biològica, la dimensió psicològica i la dimensió social, i que per tant, constitueix la identitat d’una persona de manera irrepetible i únicaLa sexualitat no és només un element genital, sinó que és un element fonamental en el desenvolupament de la personalitat.

A l’hora de desenvolupar aquest model Amezúa utilitza tres dimensions: el concepte de sexuació, el concepte de sexualitat i el concepte d’eròtica, cadascuna d’aquestes dimensions al·ludeix a una sèrie de subdimensions.

El concepte de sexuació al·ludeix al concepte de corporalitat i al concepte d’identitat sexual, és a dir, té a veure amb la idea que cadascun de nosaltres tenim sobre el que som com a homes o dones i té a veure també amb el concepte de corporalitat: com és el nostre cos, com és el nostre cos i com són els cossos dels altres. Aquesta primera part té a veure amb la identitat sexual, sóc home, sóc dona, o sóc agènere, i aquí també entraríem en aquest debat de gènere que s’estén. En la segona dimensió de la sexuació, el concepte del cos biològic.

La segona dimensió del fet sexual humà és la sexualitat, i aquí Amezúa ens parla de dues subdimensions: la subdimensió de l’orientació sexual, que té a veure amb l’homosexualitat, la heterosexualidad o l’asexualitat; i en segon lloc amb el rol sexual, és a dir, de quina manera nosaltres ens presentem a la societat com a homes o com a dones.

Podem parlar d’un aspecte més masculí, d’un aspecte més femení o d’un aspecte més androgin.

La tercera dimensió del fet sexual humà és l’eròtica, en aquest sentit Amezúa inclou en l’eròtica tot el que té a veure amb les conductes, que seria el que tradicionalment es coneix en el món com a sexe, però, també inclou les fantasies i els desitjos. No ens oblidem tampoc d’aquestes dimensions perquè fantasies i desitjos formen part de la sexualitat. Quan una persona té una fantasia està tenint una activitat eròtica i per tant això també cal tenir-ho en compte. Per tant, sexuació, sexualitat i eròtica, tres dimensions del fet sexual humà, cadascuna amb les seves pròpies subdimensions.

Els companys d'Alzheimer Catalunya al costat de Francesc Granja.

I recorda que estem aquí per al que necessitis

Tu també vols ser un expert i rebre més informació sobre els grups de suport per a familiars gratuïts?

T’acaben de diagnosticar? Estàs cuidant d’una persona afectada? Vine i descobreix el nostre assessorament personalitzat gratuït

Gràcies a persones com tu, podem estar al costat de moltes famílies i oferir serveis gratuïts

M’interessa
Més informació
Vull col·laborar