Cap al bon tracte professional

El bon tracte cap a les persones grans mes vulnerables ens interpel·la a fer una reflexió profunda sobre com podem canviar la nostra mirada com a professionals. Precisament, la manera de relacionar-los amb la persona atesa marcarà la intervenció i el vincle que construirem plegats. Per això, cal tenir en compte que el bon tracte professional va més enllà d’una realització correcta de la tasca tècnica.

Com és el nostre dia a dia?

Us posem alguns exemples habituals que ens podem trobar a la nostra pràctica diària.

1 Les persones grans sovint són ateses en situacions que considerem molt íntimes per la dignitat humana com el moment del bany. El professional ha de ser conscient de la situació i ha de propiciar un ambient càlid i de seguretat, un respecte a la identitat de la persona, al seu cos i a la seva història de vida. D’aquesta manera s’aconseguirà un que la persona a la que s’acompanya se senti ben tractada.

2 El trasllat del domicili particular a una residència. Aquest procés genera molt estrès per la persona, el seu entorn més proper i per als professionals que realitzen aquest trasllat. En aquesta situació, cal prioritzar les seves emocions i sentiments i la seva expressió. També caldrà calcular el nivell de suport i empatia que necessita i proporcionar-li.

3 Prohibir determinades pràctiques. En moments vitals de gran malestar la persona pot realitzar pràctiques desafiants i transgressores que, en un entorn “normatiu” i “social” es pot respondre des de la prohibició o l’estigma. Unes pràctiques que responen a una via de comunicació de la persona per mostrar-nos que no està bé i necessita ajuda.

Què hem de tenir en compte?

Confiança

Per seguir avançant cap a un bon tracte també cal tenir en compte la confiança. Qui ha de confiar en qui? La persona a qui s’acompanya en el professional? O al revés? La confiança s’ha d’establir invertint la direcció que s’ha establert com a habitual. “Tu, Persona, no ets qui has de confiar en mi, sóc jo el que he de veure el teu potencial i ajudar-te, acompanyar-te en tot el que necessitis. Sóc jo el que he de confiar en tu”.

Descompressió

Els professionals, moltes vegades, podem trobar-nos amb dos tipus de pressions:

  • Les pressions externes que exerceixen l’entorn de la persona com són els familiars, amics, veïns, entre d’altres.
  • Les pressions internes que estan marcades per la manera d’entendre l’exercici professional, la de l’equip o la de la pròpia organització.

Davant d’aquestes pressions, els professionals poden arribar a la convicció que “no es pot fer res”. Una creença que generaria frustració, desmotivació i tristesa.

Per això és important generar espais de reflexió, de construcció i de posada en comú.

Com generar espais de reflexió, de construcció i de posada en comú?

Aquests es poden donar en:

  • Espais interns: per definir la missió, visió i valors de la nostra organització i els quals seguiran els equips de treball. Aquests han de ser espais vius on es passi d’informar a buscar estratègies perquè les persones a les que s’acompanyin passin a ser l’eix central de l’acció.
  • Espais externs: que es compartiran amb l’entorn de la persona com la família i altres professionals. D’aquesta manera, es podrà establir un treball en xarxa per fer front a situacions complexes i donar respostes a les necessitats de al persona.

Per últim, no s’ha d’oblidar incorporar la persona i el seu entorn en la presa de decisions, siguin quines siguin. Aquest espai servirà per incorporar tots els punts de vista i generar un espai per arribar a acords des de la negociació.

Paqui Gómez
Cap de l’Àrea Social