Els efectes de ser cuidador

Cuidador Alzheimer Catalunya Fundació

Convertir-se en cuidador o cuidadoraprincipal implica unes necessitats que s’han de satisfer segons com avanci l’Alzheimer. Però, la persona encarregada de la cura no només té necessitats. dades. Ha de fer un procés d’adaptació davant d’aquesta nova situació. Per això, coneguem l’efecte de ser cuidador.

Procés d’adaptació

Cada persona tindrà un procés d’adaptació diferent. Però podem establir unes fases d’adaptació

  • Fase de negació: En aquesta, es nega a acceptar les evidències que el seu familiar pateix deteriorament cognitiu i que acabarà generant una dependència total.
  • Recerca d’informació i aparició de sentimients difícils: Aquesta comença en el moment que s’inicia l’acceptació. El cuidador se n’adona de l’impacte que tindrà en la seva vida i busca informació per aprendre sobre la malaltia. A més, apareixeran sentiments d’ira, enuig, frustració, por, culpa, etc.
  • Replegament en si mateix:El cuidador pot arribar a refusar l’ajuda a causa d’estar centrat en la cura. Això pot fer-lo sentir-se aïllat. Fins i tot, pot intentar cobrir totes les necessitats de la persona amb Alzheimer arribant-li a generar frustració.
  • Reorganització: A mesura que passa el temps i compta amb una major informació i accés a recursos, li permetrà tornar a un patró de vida més normal.
  • Resolució: Implica un període d’adaptació que no és assumit per tots els cuidadors. En aquesta fase, els cuidadors són més capaços de manejar la situació amb èxit.

I què pasa quan sorgeix l’estrès?

Assumir el rol del cuidador, implica una profunda transformació del dia a dia. L’augment de la situació de dependència de la persona pot generar reaccions de temor, tristesa, ràbia, entre d’altres.

Totes aquestes emocions, si acompanyen el cuidador durant tot el procés de la malaltia poden fer que li generin una situació d’estrès sostingut. Si es produeix aquesta situació, el cuidador pot arribar a tenir importants efectes tant a nivell físic, psicològic i social.

Símptomes de l’estrès del cuidador

  • Enfadar-se amb la persona malalta i amb els altres, o amb els tractaments que no es demostren eficaços.
  • Apartar-se de la vida social i de les activitats gratificants.
  • Sentir ansietat davant el futur i el dia a dia i negar la malaltia.
  • Patir depressió per les càrregues físiques i emocionals que suporta, i que afecten la seva capacitat i habilitat per a lluitar.
  • Fatiga, que impedeix completar les tasques necessàries.
  • Falta de son, ocasionada per l’excés de preocupacions.
  • Irritabilitat i canvis d’humor pel desgast que pateix i que propicien reaccions negatives.
  • Manca de concentració per a realitzar les tasques habituals.
  • Problemes de salut, tant físics com mentals.
  • Tristesa per la situació que està vivint.
  • Soledat, sobretot si la persona diagnosticada és el cònjuge.
  • Vergonya per alguns comportaments del malalt, que cal superar parlant amb altres persones amb el mateix problema.
  • Impotència perquè, malgrat els esforços, la malaltia és progressiva.

La síndrome del cuidador cremat

El fet d’estar exposats a nivells d’estrès, els cuidadors poden caure en la síndrome del cuidador cremat. Cuidar a una persona amb Alzheimer pot ser esgotador. Això pot generar tensió física, mental, emocional, econòmica i social. Per això, diferents estudis assenyalen que, aproximadament el 50% dels cuidadors principals, desenvolupen algun grau d’alteració emocional que necessita tractament.

Els símptomes que poden aparèixer són:

  • Emocionals: ansietat, depressió, irritació contra els altres, conductes obsessives i ruminació, culpabilització, hipocondria, falta d’empatia, entre d’altres.
  • Psicosomàtics: insomni, anorèxia, taquicàrdia, dolors diversos, acidesa, marejos, fatiga crònica, alopècia. Major facilitat per contraure malalties orgàniques.
  • Conductuals: pèrdua d’autocura, aïllament, pèrdua d’amistats i fins i tot de treball, abandonament de la cura a altres membres de la família.

Com reconèixer si s’ha arribat a aquest punt?

Els símptomes principals són:

  • Cansament emocional
  • Despersonalització. Poden desenvolupar sentiments negatius cap a la persona que cuiden. Deshumanització.
  • Falta de realització personal. Es pot arribar a valorar negativament. Aquesta avaluació pot arribar a afectar l’àmbit laboral i el personal.

Procés de dol

Quan parlem de dol ens centrem en la pèrdua d’un ésser estimat després d’una mort. Però en el cas dels cuidadors viuen un procés de dol anticipat que comença amb el diagnòstic i avança amb la malaltia.

En aquest cas, es produeixen sentiments que de vegades poden confondre als familiars. Poden sentir la pèrdua i també la tranquil·litat del descans de la persona malalta. La majoria de les persones es sobreposen a la pèrdua i afronten el dol de manera adequada. En alguns casos, algunes persones es creixen en l’adversitat. Però de vegades aquest procés és especialment difícil o fins i tot es pot complicar.

Els símptomes que indiquen la necessitat de suport professional són:

  • Excés de culpa respecte a la persona morta.
  • Sentiment d’inutilitat.
  • Pensar en excés sobre la mort i el desig d’haver mort amb ella.
  • Excessiva lentitut mental i/o física.
  • Excessiva tendència a l’aïllament.
  • Importants dificultats per al desenvolupament de les activitats quotidianes.
  • Sentiment persistent de tristesa i la manca de capacitat de gaudir

Grups de suport

Comptar amb un bon suport social és imprescindible per suportar la càrrega del cuidador principal. Els grups de suport també són una bona eina per gestionar, entendre i adaptar-se als símptomes de l’Alzheimer. Els grups de suport també són una bona eina per gestionar, entendre i adaptar-se als símptomes de l’Alzheimer.