Quan arriba un diagnòstic d’Alzheimer o d’una altra demència, l’impacte emocional és immediat. Però, amb el pas del temps, moltes famílies descobreixen una altra realitat que sovint es viu en silenci: com afrontar el cost econòmic de la cura.

Medicació, adaptacions a la llar, serveis professionals, reducció o pèrdua d’ingressos… La cura és constant, progressiva i no està prou coberta pel sistema. Parlar de diners no és una qüestió de mala gestió, sinó de justícia i drets. Compartim alguns consells que poden ajudar a posar-hi paraules i a no viure-ho en solitud.

1. Reconèixer que la cura té un cost (i que no és culpa teva)

Moltes despeses apareixen a poc a poc i s’acaben normalitzant: medicació, petits serveis, adaptacions, renúncies laborals… Posar nom a aquest impacte econòmic ajuda a entendre que el malestar és compartit per moltes famílies i que no és un fracàs personal.

2. Revisar les necessitats de tant en tant

Les necessitats de la persona amb Alzheimer o demència canvien amb el temps. El que avui és suficient pot no ser-ho més endavant. Fer petites revisions periòdiques de la situació permet detectar a temps quan cal buscar més suport i evitar arribar a situacions límit.

3. Informar-se sobre ajudes, drets i recursos socials

Existeixen ajudes, prestacions i serveis pensats per donar suport a les famílies, tot i que no sempre són fàcils de trobar o d’entendre. Informar-se sobre el grau de dependència, les prestacions econòmiques, els serveis municipals o els recursos d’entitats socials pot alleujar, en part, la càrrega econòmica i emocional.

Demanar ajuda és un dret, no un signe de debilitat.

4. Intentar no viure la cura només des de la urgència

L’Alzheimer i altres demències són malalties de llarga durada. Quan tot es gestiona des de l’emergència, el desgast és molt més gran. Comptar amb orientació professional pot ajudar a pensar la cura amb una mirada més tranquil·la i adaptada a la realitat de cada família.

5. Cuidar també a qui cuida

Moltes persones cuidadores posen les seves necessitats en un segon pla, també les econòmiques. Però cuidar té un cost, i sostenir-lo en el temps requereix suport. La cura no hauria d’empobrir ni invisibilitzar qui cuida.

6. Compartir preocupacions i responsabilitats

Parlar de diners dins la família pot ser difícil, però compartir informació, decisions i responsabilitats pot reduir la sensació de soledat i sobrecàrrega. La cura no hauria de recaure en una sola persona.

Més informació

L’impacte econòmic forma part del procés de conviure amb l’Alzheimer i la demència, tot i que sovint queda invisibilitzat. Informar-se, demanar orientació i sentir-se acompanyat pot marcar una gran diferència.

Si algú del teu entorn acaba de rebre un diagnòstic de demència i necessiteu informació o suport, podeu demanar una primera conversa amb el nostre equip professional, on us orientarem sobre els recursos socials i serveis més adients segons la vostra situació, sense cap compromís.