Saber per afrontar: Alzheimer i demències

Una de les finalitats més importants d’Alzheimer Catalunya Fundació és acompanyar a persones afectades per la malaltia i al seu entorn més proper i una de les maneres en les que ho fem és a partir de l’organització de tallers i xerrades que giren entorn de l’Alzheimer, les cures, i els recursos i eines existents per tal de fer front a la malaltia.  

A continuació, us oferim un article que recull la informació més rellevant del taller “Saber per afrontar: Alzheimer i demència”, realitzat per la neuropsicòloga i Directora de Persona i Família i Formació de la fundacióSònia Maymó, i dedicat a posar una mica de llum sobre la malaltia per tal de conèixer-la i poder-nos afrontar al diagnòstic.  

 

L’Alzheimer i d’altres demències 

Conviure amb la demència és més habitual del que ens podríem imaginar. Actualment hi ha 50 milions de persones diagnosticades arreu del món, una xifra que augmentarà en els pròxims anys al ser una afectació que té una estreta relació amb l’envelliment de la població. Es calcula que al 2030 patiran demència 75 milions de persones.  

L’oblit és un dels primers conceptes que apareixen a la ment quan es nombra la paraula demència o Alzheimer, però només és una de les conseqüències. Concretament, aquesta malaltia comporta una pèrdua progressiva de les capacitats mentals (memòria, judici, orientació, llenguatge, etc.) i, amb freqüència, les capacitats emocionals també es veuen afectades. Aquestes problemàtiques  tenen un impacte directe en l’activitat quotidiana de les persones que la pateixen.  

A l’Estat Espanyol hi ha unes 800.000 persones diagnosticades amb demència, de les quals entre el 60 i el 80% corresponen al diagnòstic d’AlzheimerPerò les persones afectades per la malaltia en són més, ja que les famílies són les principals cuidadores de les persones amb Alzheimer. Aquest fet comporta que la malaltia repercuteixi en la vida de més de 3,5 milions de persones al país.  

Tot i que l’Alzheimer és la demència més habitual n’existeixen d’altres com la demència vascular, la demència per cossos de Lewy, la demència frontotemporal i la demència per ParkinsonMoltes vegades, l’Alzheimer es diagnostica quan la persona que el pateix ha començat a tenir comportaments erràtics. No trobar les paraules precises a l’hora de parlar, repetir les mateixes frases al llarg d’un dia, perdre’s en un lloc conegut, tenir problemes a l’hora de fer càlculs, col·locar objectes en llocs equivocats, tenir canvis d’humor, perdre l’interès per l’entorn, etc. Són conductes que poden indicar una possible demència. Si les detectes, el primer pas és consultar a un metge per a poder realitzar una valoració neuropsicològica i poder així, obtenir un diagnòstic.  

Els símptomes descrits anteriorment corresponen a la primera fase de la malaltia de l’Alzheimer. La segona sol comportar oblidar-se de fets quotidians o recentstenir dificultats per recordar la pròpia història de vida i començar a tenir problemes per a desenvolupar activitats bàsiques com vestir-se o mantenir la higiene personal. Poc a poc, les persones que pateixen Alzheimer perden la seva autonomia, acabant, en la última fase, en estat de dependència, per la qual cosa necessitaran supervisió o ajuda diària per a poder realitzar les seves necessitats bàsiques.  

Cuidar d’una persona amb Alzheimer 

Quan la malaltia de l’Alzheimer és una realitat en el sí d’una família una de les primeres tasques que cal realitzar per tal de poder assumir la cura de la persona malalta és informar-se. Conèixer l’Alzheimer ajuda a entendre els comportaments i les necessitats de la persona que l’està patint, així com també és útil per a poder assimilar la situació. Els organismes públics i les entitats dedicades a la cura de persones amb Alzheimer són dues fonts on es pot trobar informació fiable i de qualitat.  

D’altra banda, un altre pas, que s’haurà de convertir en una tasca constant, és detectar aquelles activitats en el que la persona amb Alzheimer té dificultats (gestió dels diners, desplaçaments a llocs poc coneguts, elaboració d’àpats, manteniment de la higiene personal, etc.) per tal de poder oferir-li suport, així com detectar possibles perills (conduir, cuinar, etc.).  

Acompanyar a una persona amb Alzheimer no significa assumir de cop totes les activitats que realitzava el malalt. Més aviat, és millor permetre que mantinguin aquelles tasques o hàbits que poden seguir desenvolupant sense problemesAixò tindrà efectes positius en el manteniment de l’autonomia de la persona diagnosticada i en la seva autoestima 

Existeixen diverses tècniques que poden fer més fàcil el dia a dia d’una persona amb Alzheimer com pot ser senyalitzar les habitacions de la casa on viu, simplificar l’entorn reduint la roba i els objectes a aquells que siguin necessaris (treure la roba d’estiu a l’hivern i viceversa) i apuntar qualsevol informació en calendaris i llistes. L’Alzheimer és una malaltia progressiva, per la qual cosa no és útil anticipar-se en excés, els canvis s’han d’anar fent a mesura que es detecta un avenç de la malaltia.  

Cuidar d’una persona amb Alzheimer és complex perquè en ocasions pot ser difícil comprendre el comportament de la persona diagnosticada, i més, quan aquest és oposat a la conducta que tenia abans de desenvolupar la malaltia, és per això que és important tenir present que estem davant d’una persona malalta per la qual cosa no es pot atribuir intencionalitat als seus actes. Això no significa que no calgui consultar amb el malalt d’Alzheimer les mesures que es vagin prenent, ja que la pèrdua de capacitats mentals no ha de comportar una pèrdua de drets 

Cuidar a qui cuida 

Actualment, un 80% dels malalts d’Alzheimer viuen al seu domicili amb el suport de familiars, això converteix a l’entorn proper en el seu principal recurs assistencial. Aquesta situació porta a les persones cuidadores a patir sobrecàrregues i problemàtiques de salut física i mental.  

Un estudi de la Fundació Pasqual Maragall realitzat en col·laboració amb CEAFA i la Fundació La Caixa  calcula que fins a un 84% dels cuidadors desenvolupa problemes físics. El percentatge augmenta quan fa referència a la salut psicològica. Fins a un 96% de persones cuidadores tindran problemes de salut mental durant els anys que donin suport aseu familiar amb Alzheimer.  

A continuació, oferim alguns consells per pal·liar o, si és possible, evitar problemes de salut física i psicològica:  

  • Cuidar del nostre temps de descans 
  • Realitzar activitat física 
  • Mantenir una dieta equilibrada 
  • Evitar l’aïllament social 
  • Mantenir les aficions 
  • Demanar ajuda quan sigui necessari (a amics, professionals, altres familiars).  
  • Posar límits a la cura 
  • Saber prioritzar  

D’altra banda, conèixer els recursos que pot oferir l’Administració Pública, tramitar la Llei de Dependència o informar-se sobre els projectes que porten a terme les entitats dedicades a cuidar de persones amb Alzheimer, com són els grups de suport, també són tasques que poden ajudar a alleugerar la càrrega que pugueu tenir com a cuidadors.  

Per a poder cuidar d’un altre, cal cuidar-se a un mateix.  

 

Si tens dubtes o necessites més informació contacta amb info@alzheimercatalunya.org