Píndola de Coneixement en col·laboració amb Amics de la Gent Gran. En els últims anys, especialment amb la situació que es va viure durant la pandèmia, la societat és cada cop més conscient del problema que suposa la soledat no desitjada. És un fenomen que les persones viuen d’acord a la seva percepció sobre la falta de relacions o la insatisfacció per les que té. Si bé, els darrers estudis demostren que aquesta problemàtica es pot donar a totes les edats, la soledat no desitjada de la gent gran és una problemàtica molt present i que necessita una actuació ferma per evitar-la i no convertir la vellesa en una etapa d’aïllament i tristesa.

Tot i que és complicat mesurar estadísticament un sentiment com el de la soledat, les xifres de gent gran que viu sola, un factor que multiplica les possibilitats de patir soledat no desitjada, són una clara senyal de la magnitud del problema:

A Catalunya, més de 350.000 persones majors de 65 anys viuen soles. Per províncies, a Barcelona, més de 76.000 persones, a Lleida prop de 9.000 persones, a Tarragona, més de 7.000 i a Girona, més de 4.500 persones.

 

Factors

 Hi ha molts factors que poden provocar el sentiment de soledat, alguns d’ells estan estretament relacionats amb l’etapa de la vellesa. Des de la pèrdua d’autonomia física, que, en molts casos, implica la pèrdua de capacitat de decisió, fins a factors culturals com la discriminació per motiu d’edat (edatisme). També s’ha de tenir en compte que, en una societat que dona molt valor a la posició laboral i econòmica, la jubilació pot implicar la reducció d’aquest valor i l’augment de l’aïllament.

A més, la pèrdua de pertinença, relacionada amb la falta d’espais perquè la gent gran participi, els factors demogràfics, amb l’increment de l’esperança de vida i la falta d’oportunitats d’interacció intergeneracional o la bretxa digital, que ha provocat que la distància entre generacions augmenti considerablement, són altres dels factors que fan de la soledat no desitjada un problema molt vinculat a la gent gran.

 En les persones amb Alzheimer o alguna altra demència la soledat no desitjada s’agreuja per la disminució de les capacitats associades a la malaltia, que els redueix també l’habilitat de dur a terme activitats i participar en ofertes d’oci amb altra gent.  A més, la dificultat per relacionar-se amb la persona afectada cada vegada és major repercutint la comunicació directa i provocant desorientació i canvis de comportament, entre d’altres. El repte que genera comunicar-se amb una persona afectada crea cert rebuig al seu entorn, provocant més aïllament i soledat.

Tanmateix, la societat en general no està prou informada ni conscienciada sobre les demències i la vulnerabilitat de les persones que la pateixen. Això provoca, per una banda, falta d’interès i empatització pel col·lectiu, situacions d’abandonament i dèficit de cures, i per l’altre, que els familiars que sí que assisteixen a les persones afectades, duguin a terme cures, però no estimulin la interacció amb altres persones ni s’hi relacionin el temps que necessita la persona en qüestió.

 

Conseqüències

La soledat va molt més enllà de sentir-se sol o sola. L’impacte que té sobre la salut de les persones que la pateixen és molt perjudicial i els problemes derivats d’aquesta realitat provoquen situacions realment preocupants.

La relació amb altres persones permet mantenir aptituds comunicatives més temps i és sabut que com més extenses són les relacions socials d’una persona gran, és més sana i feliç. Aquest benefici és especialment important per les persones grans que pateixen Alzheimer o alguna altra demència, perquè està demostrat que la soledat produeix un deteriorament cognitiu i funcional que es relaciona directament amb el risc de desenvolupar-ne. Els efectes poden incloure l’afectació en la velocitat de processament, de la memòria immediata i el record.

Un altre de les conseqüències més greus que té la soledat no desitjada entre aquest col·lectiu és el maltractament. Primer perquè tal com hem dit, hi pot haver un abandonament de les cures, però també perquè l’aïllament ha evocat a la persona dependent a una situació de risc d’exclusió social i, a més, d’alt risc d’aprofitament. La situació de dependència i la pèrdua de capacitats el fan doblement vulnerable.

A Alzheimer Catalunya Fundació comptem amb el Projecte Motor, un pla de treball dedicat a detectar i abordar situacions de maltractament de manera àgil, precoç i efectiva. Un equip expert lidera el procés potenciant el treball en xarxa en l’àmbit comunitari i restaurant el dany de la persona afectada a través de l’acció terapèutica, la mediació i l’assessorament.

 

Amb tot això, incidir sobre la problemàtica social que és la soledat no desitjada entre la gent gran és més necessari que mai. Amics de la Gent Gran treballa, amb més de 3.000 persones voluntàries, per acabar amb aquesta realitat. Ho fa a través de l’acompanyament emocional presencial i telefònic i també organitzant activitats. Des d’Alzheimer Catalunya Fundació ens unim en el seu afany de visibilitzar aquesta problemàtica social que també afecta les persones grans amb Alzheimer o algun tipus de demència, per defensar el seu dret de viure en una societat inclusiva que els acompanya.

 

Aquest contingut compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.