L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que no només té un fort impacte en la persona diagnosticada, sinó que també en té sobre el seu entorn més proper. Aquest entorn sovint està format per la família de la persona malalta i, en molts casos, les persones diagnosticades tenen nets o netes o, també, fills o filles, en edats d’infantesa o adolescència als que cal explicar la malaltia i fer-los partícips de la situació per la que està passant la seva família.
1. Utilitzar metàfores i exemples
Els infants perceben allò que passa al seu entorn, tot i que en funció de la seva edat ho podran comprendre més o menys, és per això que sempre és recomanable explicar-los què és la malaltia del seu familiar, ja que podran resoldre inquietuds o pors que hagin sorgit arran de comportaments no habituals de la persona amb demència. Fer ús de metàfores pot ser una manera d’explicar com la malaltia actua al cervell, formant boletes, cabdells, pedretes que bloquegen el pensament o la memòria de la persona. També es pot optar per posar exemples de coses que poden passar: oblidar les claus, guardar les sabates al rentaplats, posar-se guants a l’estiu, etc.
Quan els infants tenen un edat, també és recomanable explicar que l’Alzheimer és una malaltia que no té cura, per la qual cosa, l’avi, l’àvia, el pare o la mare en qüestió no milloraran. Però es pot complementar aquesta informació amb la importància que té passar temps amb aquesta persona perquè estigui bé.
2. Involucrar els infants en el dia a dia de la persona diagnosticada
L’Alzheimer és una malaltia complexa de gestionar, però segueixen existint moments, i cal buscar-los, de gaudi. A vegades, per protegir l’infant de la malaltia se l’aïlla del seu familiar i això pot tenir conseqüències emocionals negatives tant per la persona diagnosticada com per l’infant. És per això que cal trobar activitats en el que s’hi puguin sentir còmodes tant grans com petits, aquestes poden ser des d’anar a passejar o al parc a, si els infants són més grans, xerrar sobre la infància i joventut de la persona diagnosticada, d’aquesta manera es pot reforçar tant el sentiment d’identitat de l’infant o jove cap els seus orígens com el de la persona gran.
A continuació, recomanem dues activitats a fer en família: la capsa de la vida, que consisteix en agrupar en una capsa fotografies, segells, monedes, joguines i qualsevol objecte que hagi tingut importància per a la persona amb demència amb l’objectiu de parlar de cada un dels elements que la conformen, vincular-los a històries personals i evocar records del passat. L’altra activitat és la banda sonora vital, que consisteix en preguntar a la persona amb demència per les cançons que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria vital, escoltar-les conjuntament i crear una llista de reproducció amb totes elles, per sentir-les sempre que vulguem. Cada cançó pot ser l’excusa perfecta per explicar anècdotes o històries relacionades amb la música que s’escolta.
3. Transmetre que la persona diagnosticada pot canviar, però l’amor cap als seus familiars no
És important reforçar la idea que la persona diagnosticada té una malaltia i que és aquesta la responsable de possibles canvis de comportament, comentaris bruscos, desorientacions o del fet de no reconèixer al seu entorn. Cal seguir transmetent que la persona amb Alzheimer no actua així per pròpia voluntat i, tot i que a vegades, pugui semblar que no és així, ella segueix estimant i reconeixent al seu entorn més proper i, sobretot, els actes d’amor que li professen, per això les mirades, les carícies i el to amb el que es parla sempre seran un bon aliat per comunicar-se amb la persona amb Alzheimer.
4. Acompanyar les emocions dels infants
Acceptar el diagnòstic de demència, així com conviure amb una persona amb Alzheimer és dur, també pels infants. Així que cal acompanyar-los en el procés d’assimilar el diagnòstic del seu familiar i animar-los a expressar les seves emocions i sentiments respecte aquesta situació, que també els implica. També és bo convidar a fer totes les preguntes que tinguin respecte la situació del seu familiar per poder resoldre dubtes i pors que els hi hagin sorgit. Si no se’ls hi dona espai per expressar el que senten, poden acabar tenint una idea errònia del que està passant o el que vindrà, així com conviure amb una por que parlant-ne, es pot apaivagar.
5. Aprofitar recursos com contes o llibres infantils
Els contes o llibres es poden convertir en grans aliats a l’hora d’explicar què està passant amb el nostre familiar. En aquests es poden trobar metàfores, tècniques i estratègies per transmetre què és la malaltia, com afectarà a la persona diagnosticada i com poden actuar els infants al respecte. Pot ser un bon recurs pels nens i les nenes per comprendre millor allò que passa a la seva família i resoldre així possibles inquietuds que els hi hagin sorgit.
A continuació, et recomanem els contes Jo també em dic Isabel, Los despistes del abuelo Pedro i el llibre infantil Em deia Simbad, que s’aproximen a la malaltia d’Alzheimer des de la innocència, l’humor i la divulgació.
Vols més informació?
Si vols llegir més notícies com aquesta, subscriu-te al butlletí d’Alzheimer Catalunya Fundació i si tu o un familiar teu acabeu de rebre el diagnòstic de demència i necessiteu informació i acompanyament podeu demanar una Acollida, allà us donarem informació sobre la malaltia i us explicarem allò en el que us podem donar suport com a entitat.
