“Si no observem mai no comunicarem bé”

Xerrada_ Alzheimer_Catalunya_Fundació

La presidenta d’Alzheimer Catalunya, Eulàlia Cucurella, ha participat com a ponent a la conferència “Paraules que es veuen. La comunicació verbal i no verbal com a eina en l’atenció de les persones que pateixen demència” al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Una xerrada que tenia com a objectiu analitzar com establir una bona comunicació amb les persones amb deteriorament cognitiu.

La comunicació amb persones amb deteriorarment cognitiu

Per això un dels punts principals va ser desgranar la importància de conèixer i entendre, primer de tot, el moment en què està la persona diagnosticada. Un cop entès aquest primer punt, Cucurella va recordar que “hem de tenir en compte que no totes les persones amb deteriorament cognitiu no accepten de la mateixa manera el diagnòstic” i aquí influirà la nostra història de vida i les relacions que han marcat el dia a dia. Per això el paper del professional serà clau per fer suport a la família i a la persona amb deteriorament cognitiu per millorar aquesta comunicació.

Com ens comuniquem?

Per poder-nos comunicar necessitem eines com són el to de veu, la gesticulació, les mirades, entre d’altres. A través de la comunicació no verbal la persona pot interpretar el que volem transmetre. De fet, cal tenir en compte que la comunicació no verbal representa el 84% de qualsevol comunicació. Per tant, és molt important tota la informació que es dona a través del to de veu, gestos, mirades, expressions facials, entre d’altres.

Què necessita la persona amb deteriorament cognitiu?

  • Ser compresa: Segons el punt del procés en què es trobi, les capacitats d’expressió variaran. Tot i això, la necessitat de comunicar-se es manté.
  • Entendre com està vivint la seva pròpia malaltia: Aquest procés serà més fàcil a l’inici de la malaltia. Però, sigui l’estadi que sigui, cal preservar la identitat de la persona i valorar-la com a persona de ple dret de la societat.
  • Interacció social: Necessita que la comunicació es mantingui per sentir-se que forma part de la societat.
  • Estimulació: Cal que se segueix treballant en l’estimulació cognitiva de la persona.
  • Conducta emocional: Necessita sentir-se que forma part d’un tot.
  • Confort: Cal garantir el benestar de la persona.
  • Evitar el dolor i malestar físic: Millorar les condicions que li afligeixin un malestar.

Com es comunica la persona amb deteriorament cognitiu?

La persona amb deteriorament cognitiu ja no podrà dirigir la seva vida, ni la seva vida, ni les seves decisions. Tot i això, moltes de les reaccions que poden tenir són maneres de comunicar-se perquè la malaltia pot amb la capacitat intel·lectual de la persona però no amb la capacitat de sentir.

La persona primer, la malaltia una circumstància

Tot i que la persona tingui demència ha de ser l’objecte principal i cal conèixer-la i entendre-la per poder entendre així la com afecta la demència. Per això, cal entendre que les respostes agressives són conseqüència d’una expressió d’un sentiment.  Darrera de cada resposta hi ha un desig o una necessitat.

Què fer si ens trobem amb dificultats comunicatives?

Per establir una bona comunicació amb les persones amb deteriorament cognitiu ha d’haver un equilibri entre el que diem i com ho diem. Quan una demència està més avançada segueix sent necessari mantenir la comunicació perquè se senti que forma part de la societat.

Per això, la responsabilitat d’una correcta comunicació sempre és de l’emissor. Per això cal tenir en comte no només el que transmet l’emissor sinó també incloure què entén el receptor.

A més, caldrà adaptar el llenguatge segons l’estadi de la malaltia. Per això, la comunicació exigeix: dedicació, afecte, disponibilitat i paciència.