Parlar de com ens sentim, què ens fa bé o mal i com ens agrada ser cuidats hauria de ser una part natural de les nostres converses amb les persones properes. Però quan es presenta una situació complexa, com és un diagnòstic d’una demència, sorgeixen moltes incerteses, tant sobre nosaltres mateixos com sobre la persona afectada. A més, a mesura que avança el deteriorament cognitiu, sorgeixen dèficits en el llenguatge, la memòria i el raonament que poden dificultar el parlar amb el familiar.
Davant d’aquest repte, apareixen dubtes sobre com comunicar el diagnòstic a la persona, com fer-li entendre que necessita ajuda, si és adient intentar raonar amb la persona per fer-la més conscient dels dèficits, etc.
Intentar confrontar a una persona amb demència amb els seus dèficits pot provocar neguit i ser contraproduent, al propiciar alteracions de la conducta. Per tant, el primer que hem de tenir en compte és l’objectiu de la comunicació i les capacitats del familiar.
En fases inicials, és important que la persona tingui l’oportunitat de planificar el futur. Per tant, serà beneficiós que rebi informació sincera sobre el diagnòstic i el seu pronòstic. Més endavant, a l’hora d’incorporar ajudes externes com elements tècnics o una persona externa, una bona forma d’aconseguir que el familiar accepti l’ajuda és explicar per què és important aquesta ajuda a casa.
Sempre haurem de validar els sentiments i les necessitats de la persona afectada i, si és necessari, buscar altres formes d’aconseguir l’objectiu de la comunicació que no suposi confrontar a la persona amb els seus dèficits.
Tenint això en compte, si finalment decidim confrontar a la persona afectada amb els seus dèficits haurem de tenir diversos aspectes en compte:
1. Les preferències de la persona afectada
Hi ha qui busca espais tancats, familiars i lluny del soroll social, mentre que hi ha qui s’estima més la natura, mar o muntanya, per poder parlar tranquil·lament. És bo conèixer-ho per tenir-ho present a l’hora de parlar amb el familiar sobre temes delicats.
2. La manera en la que la persona ha afrontat els canvis en la seva salut
Algunes persones davant de qualsevol situació demanen o busquen informació i d’altres ho posposen o inclús ho eviten. Això determina com podem actuar nosaltres, tenint en compte que per sobre de tot, hauria de prevaldre la qualitat de vida i, saber més o menys, pot suposar diferents graus de patiment. Si no hi ha un canvi explícit per part de l’afectat, és preferible acompanyar-lo tal com ell o ella ho fa amb si mateix.
3. Tractar-lo com un adult
Relacionat amb el punt anterior, que siguin grans i/o amb demència no vol dir que els haguem de parlar com si fossin infants. Tenen una personalitat i una identitat pròpia i, si ho tenim en compte, els farem sentir més respectats.
4. Adaptar-nos al seu temps
Les demències alteren el processament de la informació i cal anar veient com “registren” el que els va passant. Si no respectem el seu ritme i l’anem reconeixent, podem acabar desgastar-nos per no aconseguir rels resultats. Cal evitar la frustració, per a ambdues parts.
Si l’opció és parlar directament de la progressió de la malaltia, és aconsellable deixar molt clar que l’evolució és personal, el temps és relatiu i que cada dia és vida que podem viure de la millor manera. És important tenir cura del llenguatge, parlar amb tranquil·litat i mantenir el contacte visual, ja que això dona seguretat i ajudarà a que comprenguin el que diem, tant mitjançant paraules com gestos.
En canvi, si veiem que no és indicat tractar-ho explícitament, el que podem és fomentar allò que li agrada fer i que manté al familiar motivat. A més, és important gestionar temes que poden ser transcendents i que sabem que costarà que els tracti per iniciativa pròpia, com poders, gestions bancàries, cuidador/a, etc.
Informar-nos sobre la demència del familiar pot ser un bon recurs per adquirir eines per fer-li front, entre les quals hi ha la comunicació.
Hi ha moltes maneres d’afrontar la situació i la millor serà la que ens resulti més còmoda, tant a la persona que acompanyem com a nosaltres. Es tracta d’un procés dinàmic i pot ser que, a mesura que es desenvolupi, anem modificant el plantejament i la manera de fer.
Més informació
Si tu o un familiar teu acabeu de rebre el diagnòstic de demència i necessiteu informació i acompanyament, podeu demanar una Acollida gratuïta, on t’explicarem tots els recursos que tens a l’abast. També et pots subscriu-re al butlletí d’Alzheimer Catalunya Fundació per llegir més notícies com aquesta.
Aquest contingut compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona.
