Píndola de Coneixement: El dol. Un procés necessari per tornar a estar bé

Píndola de coneixement: El dol és un procés natural que succeeix quan es pateix una pèrdua. Aquesta pèrdua pot ser material o immaterial i la seva intensitat varia segons el vincle generat amb allò perdut.  

Tot i ser un procés al que qualsevol persona s’ha d’afrontar en algun moment de la seva vida, moltes vegades s’associa a patologies o problemàtiques de salut mental i és important no fer-ho, ja que el dol forma part de la vida. Acceptar-lo com a quelcom natural ens permet poder transitar aquesta etapa sense culpabilitzar-nos.  

Existeixen molts estudis sobre el dol, les pèrdues, les etapes que comporta el procés i les diverses maneres que existeixen per fer-li front. Un dels més coneguts és la teoria d’Elisabeth Kübler-Ross, patòloga que va formular la teoria de les 5 fases del dol: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Tot i que, evidentment, aquestes emocions són freqüents en qualsevol persona en procés de dol,  s’ha criticat aquest model per ser massa passiu i lineal. Moltes vegades, no existeixen etapes marcades o no es produeixen en un ordre específic. Qualsevol persona té dies millors i pitjors en el procés de dol, per això no es pot plantejar com una evolució continua.  

En contraposició, estudis posteriors han apostat per atorgar un rol més actiu a les persones que estan passant un dol. El psicòleg William Worden deixa enrere el sistema d’etapes i divideix el procés en tasques que cada persona ha de realitzar: Acceptar la realitat de la pèrdua, processar les emocions i experimentar el dolor per la pèrdua, adaptar-se a al món sense la persona que ha mort, re-situar emocionalment la persona que ja no hi és. Worden posa el pes en la necessitat de treballar els pensaments, els records i les emocions associats a la pèrdua a través de les tasques que planteja per poder restaurar l’equilibri i superar el procés de dol.  

Deixant la teoria enrere el que és un fet és que un dol produeix tristesa, sentir-la és normal i la seva intensitat depèn de la relació que s’hagi tingut amb la persona que ja no hi és. Amb el temps, la intensitat de la tristor es redueix, moltes vegades no se’n va mai del tot, però el procés de dol serveix per aprendre a conviure amb ella de forma sana. Altres sentiments com la ràbia o la frustració sí que  solen ser més freqüents en etapes primerenques del dol.  

En un procés de pèrdua es poden tenir moltes emocions diferents. Hi ha vegades que es pot sentir cert alleujament o tranquil·litat pel fet que la persona que ha mort hagi deixat de patir. No és bo jutjar-nos ni culpabilitzar-nos per tenir aquesta sensació. Totes les emocions són vàlides en un procés de dol. 

De fet, el dol és reparador i sanador, ja que et permet adaptar-te a una nova realitat en la que ja no hi és la persona estimada. És per això que expressar les emocions i verbalitzar les pors i les angoixes que es tenen és una bona forma de sanar aquest dolor.  

Ara bé, hi ha vegades que el procés de recuperació d’una pèrdua es complica. Això es pot detectar quan el nivell de tristesa o patiment no disminueix amb el pas del temps i impedeix el benestar quotidià de la persona afectada. Quan això passa és bo posar-se en mans de professionals per tal que t’acompanyin durant aquest procés.  

Alzheimer Catalunya Fundació realitzem un curs sobre Acompanyament del dol i la pèrdua per a professionals per tal que puguin donar la millor atenció possible a persones que es troben en aquesta situació.  

Comença el 9 de novembre i finalitza el 18 del mateix mes. Si us interessa, encara esteu a temps d’apuntar-vos.

Més informació i  inscripcions aquí