Maltractament. Com afrontar-lo professionalment

L’èxit en l’abordatge de situacions de maltractament, ve determinat per la elaboració d’un bon diagnòstic de la situació. Aquest diagnòstic té un contingut objectivable, el qual obtenim mitjançant un screening, una  exploració acurada a través d’una sèrie d’escales de valoració, però també a partir d’un contingut subjectiu, la percepció del professional que realitza el diagnòstic a través del contacte amb la persona que rep el maltractament i amb la persona o l’entorn que el genera. 

En aquest context,  el professional guia el seu diagnòstic a través de l’observació, la conversa i l’escolta. Aquest exercici, observar-conversar-escoltar, inevitablement trasllada al professional a la relació amb l’altre i a la generació d’un vincle, fonamental per la posterior intervenció. Aquesta intervenció tindrà com a base l’assessorament que l’expert ofereixi al conjunt. El punt que determina el grau d’èxit d’aquest assessorament ve determinat per el grau de confiança que ambdós, autor i receptor del maltractament, depositen en el professional. De nou, la confiança es construeix a través de la relació amb l’altre. 

El diagnòstic també ve definit per la informació que el professional obté a través del contacte amb els altres professionals que han intervingut prèviament i a partir del contacte amb l’entorn familiar de la persona receptora del maltractament. És molt possible que l’expert, una vegada hagi escoltat a tothom, obtingui dues versions diferents sobre la mateixa situació, les quals generalment es contraposen. Haurà de ponderar quin és la que, des de la seva perspectiva, s’apropa més a una realitat que sovint té més d’una cara.  

Moltes vegades, els professionals tenim la creença que la informació és el bé més preuat, tant a l’hora de fer un diagnòstic com a l’hora de prendre decisions, les quals tindran un gran impacte per les persones implicades. Des de la meva experiència, en totes les situacions de maltractament que he abordat, mai he tingut tota la informació. Aquesta manca d’informació és una de les característiques que defineix la incertesa de la que tant es parla als entorns professionals. El component de la incertesa viscuda pel professional juga un paper determinant, tant en l’aproximació al diagnòstic com en la intervenció i presa de decisions posterior. 

La incertesa genera malestar en el professional, inseguretat i por. Aquests sentiments incomoden, son difícils de gestionar. Una gran majoria de professionals la detecten i la gestionen, però una altra part no.  El professional molt inconscientment pot quedar-se paralitzat, sense actuar o fer-ho de forma intermitent amb l’excusa real de la manca de temps, de la manca de personal, de l’estrès i de la tensió assistencial del propi servei on treballa. Es veu clarament en aquelles situacions de maltractament a les que  no s’aconsegueix arribar a temps. La situació, que podria haver-se abordat des de la prevenció i l’assessorament preventiu, es converteix en urgent. Aquest fet fa que es prenguin decisions des d’aquesta urgència de la situació, deixant a un costat el que és important per les persones implicades. Allò que és important per les persones implicades és precisament el motiu pel qual comencen a caminar cap a la transformació de la situació. 

El professional pot també mirar cap un altre costat o comprometre a un altre de la intervenció. És a dir, no s’implica en el procés, es despenja. De nou, actua de manera inconscient, i aquesta acció es pot traduir en  “des-responsabilitzar” a la seva organització o servei  o a intervenir sense contemplacions.  

Actuar des de la força i el poder que se li atorga i que legitima el seu responsable directe o la seva organització, prenent decisions dràstiques, les quals de nou, tindran un important impacte en la vida de les persones implicades és paternalisme. Contràriament, no actuar, aferrar-se a la legislació per determinar que a la persona se li ha de respectar la seva voluntat i aquest persona, decideix no ser ajudada, és abandonament. 

Habitualment, quan s’intervé en un cas de maltractament s’apliquen dues tipologies de mesures. Unes són de caire jurídic i van enfocades a protegir la persona que ha patit maltractament. Les altres són les mesures restauratives i ofereixen un abordatge psicosocial i educatiu amb la intenció de, sempre que sigui possible, reconstruir vincles entre la persona que ha patit maltractament i la persona que l’ha causat.  

Moltes vegades, un cop s’estableix la mesura jurídica, es considera que el suport a la persona ha acabat. Però realment, és quan comença la feina de veritat per part de les entitats i organitzacions que ens dediquem a l’acompanyament de persones grans vulnerables. És quan s’inicia el procés de recuperació i de restauració dels vincles en els que hem d’acompanyar i guiar a la persona gran i al seu entorn. 

 

Paqui Gómez. Directora d’Ajudar i Protegir