Una persona amb Alzheimer va canviant a mesura que la demència evoluciona, més enllà de la pèrdua de memoria, poden haver dificultats per realitzar tasques complexes, desorientació, canvis de personalitat, etc. Tot i això, un dels moments més complicats quan cuidem un familiar amb demència és quan aquest deixa de recordar qui som. Veure a una persona propera que fins fa poc ens tractava amb familiaritat no ens reconeix, pot generar frustració, confusió i tristesa.

Tot i el gran impacte emocional que ens pot suposar, hi ha algunes maneres d’enfocar la situació, sempre des de la compassió i la tolerància:

1. No ens hem de prendre el símptoma com alguna cosa personal

Al cap i a la fi, es tracta d’això, un símptoma més de l’evolució de la malaltia. Hem d’evitar els sentiments de culpa i els pensaments intrusius sobre si hem fet res malament que ho hagi desencadenat.

2. Posar-se al seu lloc, viure la seva realitat

Les persones que experimenten aquest símptoma interpreten la realitat de manera distorsionada. Per tant, en lloc de corregir-los quan s’equivoquin o forçar-los a recordar qui som, és preferible acompanyar-los en allò que viuen. Per exemple, podem fer-li preguntes al voltant d’això, sense forçar ni recriminar res.

3. Utilitzar elements disparadors

Les fotos, la música i altres objectes amb càrrega afectiva poden ajudar a evocar determinats records. Podem provar a ensenyar-li fotos d’altres familiars, posar-li la cançó que sempre cantava, cuinar el seu plat preferit, etc. L’important és ser pacient i no forçar cap progrés.

4. Mantenir el contacte físic i afectiu si és tolerat per la persona

Si el familiar reacciona bé, podem donar-li la mà o abraçar-lo, ja que a través del tacte podem potenciar el vincle emocional. La memòria es pot estimular des de tots els sentits, no només el visual o auditiu. A més, si la persona es troba desorientada i perduda, les mostres d’afecte poden ser reconfortants. Tot i això, és crucial respectar els seus límits i entendre que pot no voler contacte.

5. Orientar a la persona sense la confrontació

Hem de procurar centrar-nos a acompanyar al familiar, evitant la confrontació o el jutjament. Una manera d’orientar a la persona és mantenir les rutines i activitats quotidianes, ja que generen tranquil·litat i ajuden a tenir una sensació de familiaritat.

6. Tenir cura del nostre benestar emocional

És normal que aquest moment resulti difícil de processar. Podem sentir tristesa, frustració o ràbia, i totes aquestes emocions són totalment vàlides davant del que vivim, ja que no deixa de ser una pèrdua . Tanmateix, és important procurar que no afectin la nostra capacitat de tenir cura. En aquest sentit, els grups de suport i la teràpia poden ser de gran ajuda. En aquest sentit, els grups de suport i la teràpia poden ser de gran ajuda. A Alzheimer Catalunya Fundació oferim grups de suport per a familiars, un espai segur on compartir vivències amb altres persones que es troben en situacions similars, amb l’acompanyament de professionals especialitzades. A més, posem a la vostra disposició un servei de teràpia psicològica per ajudar-vos a gestionar aquest moment i cuidar el teu benestar emocional.

 

Si voleu saber més podeu demanar una Acollida gratuïta, on us escoltarem i explicarem tot el que podem fer per vosaltres.

Aquest contingut compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona.