Entre les teràpies més practicades amb persones amb Alzheimer es troba l’Estimulació Cognitiva (EC), un tipus de teràpia que agrupa l’entrenament d’activitats de la vida diària, la teràpia artística i la gerontogimnàstica. La pràctica de l’EC té grans beneficis, tals com millores en la plasticitat cerebral i la qualitat de vida del pacient.

A continuació expliquem com implementar activitats d’EC des de casa amb l’objectiu de potenciar i exercitar els processos cognitius que encara es conservin en un adult gran.

 

1. Tasques domèstiques

La primera recomanació és fer partícip a la persona afectada de les tasques quotidianes. A vegades és necessari simplificar-les per tal que el familiar les entengui, les dugui a terme i les pugui incorporar a la seva rutina.

Entre les activitats de tasques domèstiques podem trobar: parar taula, ordenar els armaris, cuinar, regar i cuidar les plantes, tenir un petit hort, passejar i cuidar les mascotes…

Si, per exemple, a la persona en qüestió li agrada la jardineria, serà una oportunitat per treballar activament regions del cervell que connecten amb les emocions i els sentits com l’olfacte. L’olfacte, de fet, és un dels primers en veure’s afectat per el deteriorament cognitiu i tenir cura de plantes aromàtiques, permetrà despertar connexions a partir dels records i les experiències sensorials que es desenvolupen durant tot el procés de plantar, regar, veure créixer, recol·lectar, olorar i tastar.

 

2. Recuperar aficions

Animar a la persona a fer aquelles activitats que sempre li han agradat i que han estat aficions  com realitzar treballs manuals, llegir el diari o revistes de viatges, pintar, cosir, els jocs de taula… també és una bona manera d’estimular l’EC a la llar.

Dins d’aquests hobbys també podem trobar l’exercici físic (gerontogimnàstica) o cursos que es facin de manera rutinària 1 o 2 cops per setmana. Assistir a cursos o tallers setmanals fora de casa fomenta les relacions socials, fet que és molt positiu, ja que en la mesura que sigui possible hem d’intentar evitar l’aïllament social de la persona afectada i del seu entorn cuidador.

S’ha de tenir en compte que a causa de les dificultats tant físiques com cognitives que aniran apareixent, l’autonomia en el desenvolupament de les activitats de la vida diària del familiar es veurà reduïda. Encara siguin tasques que sempre havia realitzat, com pot ser cuinar. Si és el cas, practicar receptes en família pot ajudar a treballar i fomentar les capacitats residuals i a augmentar l’autoestima, i així, de la realització d’un plat n’extraurem beneficis físics, cognitius i emocionals.

 

3. No forçar vers la resistència

Si trobem resistència a alguna activitat per part del familiar, no hem de forçar-lo a realitzar-la. Hem de recordar que han de ser activitats que agradin a la persona afectada, que siguin afins als seus interessos i gustos i que existeixi una predisposició prèvia a fer-les.

També hem de ser molt curosos i evitar suggerir activitats que estiguin fora de l’abast de la persona en qüestió. D’aquesta manera minimitzarem els errors i ens podrem focalitzar en reforçar positivament els èxits.

 

4. Al seu ritme

Quan ens disposem a acompanyar la realització d’una activitat, o ens veiem involucrats en l’explicació d’alguna rutina nova, sempre hem de respectar el ritme de la persona afectada. D’aquesta manera se sentirà escoltada i atesa per qui l’acompanya, reduint la possibilitat de quadres d’ansietat i confusió.

Així mateix, hem de potenciar l’autonomia del familiar en les activitats proposades. En aquest procés hi haurà errors i s’ha de permetre que se’n adoni, els puguin entendre i solucionar sol o sola.

 

5. Estimular la conversa

Serà interessant també, evocar al passat mitjançant converses sobre records i moments emotius importants. Aquesta activitat es pot fer durant la sobretaula d’un dinar o sopar, un espai on reforçar el vincle emocional-social i fer augmentar l’auto-estima.

Per a estimular la conversa, caldrà tenir en compte com ens hi comuniquem: en primer lloc haurem de propiciar un entorn sense sorolls estranys i sense multituds de gent. No ens hem de mostrar impacients, és molt important que dediquem el temps necessari per escoltar i comprendre les necessitats específiques de la persona. És possible les preguntes que realitzem durant aquesta conversa desencadenin un fil de pensament que confongui a la persona afectada; en aquests casos, cal que repetim la pregunta i ens mostrem comprensius i afectuosos. Agafar la mà de la persona i fer-lo partícip de que està acompanyat en aquest procés evitarà la frustració i la incomoditat.

Des de la Fundació Alzheimer Catalunya us convidem a consultar el nostre servei d’Acollida, on especialistes us explicaran tots els nostres serveis i com podem acompanyar-vos en el procés posterior a un diagnòstic.