Pressupost i recursos. Els elements bàsics per garantir el bon tracte

Bon tracte. L’antònim de la paraula maltractament. Aquest concepte s’utilitza sovint quan es parla de cures i fa referència a una forma d’acompanyar respectuosa amb els drets i les voluntats de la persona cuidada.  

 En l’àmbit del suport i de l’acompanyament a les persones grans, el bon tracte es basa en poder garantir una bona qualitat de vida i en respectar l’autonomia en la presa de decisions, l’elecció i el control sobre la pròpia vida, dos principis considerats Drets Humans.  

 Tot i així, el respecte a aquests principis bàsics sovint es veu compromès en el sistema assistencial actual, basat, en molts casos, en el control i la restricció. Algunes de les problemàtiques amb les que es troben els professionals a l’hora de poder garantir un bon tracte a les persones que acompanyen són les següents:  

1- Falta capacitació dels professionals per a respondre als dilemes ètics generats a causa d’atendre en una constant tensió entre la protecció i la llibertat d’elecció de la persona. 

2-Els equips tenen poques oportunitats per posar en pràctica tècniques i dinàmiques basades en el bon tracte, tot i tenir formació. L’alta càrrega assistencial  actual que està vinculada a l’escàs valor assignat a les tasques de cura, tant a nivell social com salarial, deriva en unes condicions laborals allunyades de les necessitats reals. Es poden arribar a trobar situacions de solitud professional.  

3-El cost de cuidar. Garantir una bona qualitat de vida té un cost econòmic. L’elit executiva, els òrgans de decisió i el govern, ja sigui des de les administracions públiques com des de les entitats privades han d’invertir recursos i pressupost.  

4-Les persones grans en situació d’alta vulnerabilitat tenen poques possibilitats de queixar-se, intrínseca i extrínsecament. La  dependència, la demència i solitud són tres factors que augmenten les possibilitats de patir “mal-tracte”.  

Per convertir el bon tracte en l’arrel del sistema assistencial cal compromís, no únicament dels professionals, que sovint solen ser els que més s’impliquen, sinó també de les administracions i de les entitats privades que formen part d’aquest àmbit. Cuidem com ens agradaria que ens cuidessin.  

Paqui Gómez. Directora d’Ajudar i Protegir