Píndola de Coneixement. A Alzheimer Catalunya Fundació comptem amb un equip expert en intervenció de situacions de risc a persones dependents amb Alzheimer o alguna altre demència. Desenvolupen la seva tasca al voltant del Projecte Motor, una proposta pionera en la detecció, prevenció i abordatge del maltractament.

En parlem amb la Sara Albaladejo, responsable del mateix, per conèixer com funciona i quins son els resultats de la seva implementació.

1. Com es detecten els casos de maltractament?

Els casos de maltractament són principalment detectats a través del seguiment que realitzen els serveis de la xarxa comunitària, com per exemple: Serveis Socials Bàsics, Centres d’Atenció Primària i Especialitzada, Serveis de Dependència, etc.

Després de que aquests equips professionals hagin realitzat entrevistes i visites per constatar que existeixen factors de risc i senyals de maltractament, contacten amb el Projecte Motor d’Alzheimer Catalunya Fundació com a equip especialitzat en situacions de maltractament.

2. Quina és la intervenció que es porta a terme a través del Projecte Motor?

D’entrada els equips professionals que estan treballant aquella situació ens presenten el cas. Fer-ho serveix per reforçar-los en la intervenció que estan abordant i/o assessorar-los fent contrast com a equip neutre i aliè a la situació.

Seguidament, elaborem un pla de treball on és de vital importància que la xarxa comunitària i el nostre equip estiguem estretament coordinats, podent replantejar la situació cada vegada que ho precisi tenint en compte que normalment més molt complexa i incerta. En ocasions, també és necessària la incorporació de Mossos d’Esquadra i Jutjat.

Davant la incertesa és important fer un seguiment i un acompanyament acurat a la persona gran i al seu entorn, que precisament és del que s’encarrega l’equip del Projecte Motor. La nostra presència més continuada, que com que és externa es rep de manera molt més col·laboradora, complementa la intervenció de la xarxa comunitària, generant vincle amb les persones grans i el seu entorn.

Per últim, un dels pilars del Projecte Motor és la intervenció restaurativa. La nostra filosofia és no només gestionar el delicte a través de la via penal, sinó també treballar la situació des d’una perspectiva psico-social i psico-educativa per restaurar el dany. Aquesta metodologia minimitza el trauma generat, involucra a l’entorn de la persona que rep el maltractament i porta a la persona autora del dany a la re-capacitació i el reconeixement de responsabilitat sobre els actes comesos per no tornar-los a repetir.

3. Quines són les situacions de maltractament més recurrents que us trobeu?

L’últim any, el 50% dels casos han estat de maltractament psicològic i econòmic, un 40% de vulneració de drets i negligència i, per últim, entre un 15-20% el maltractament físic i abandonament. En la majoria dels casos, la persona gran està patint més d’un tipus de maltractament a la vegada. També s’estan començant a visibilitzar situacions de violència de gènere, en canvi, el maltractament sexual continua invisibilitzat.

El perfil de persona gran que atenem acostuma a caracteritzar-se o per disposar d’ingressos inferiors al salari mínim interprofessional o, pel contrari,  d’un gran patrimoni. Solen trobar-sense una xarxa de suport familiar i tenen algun tipus de discapacitat, dependència i/o deteriorament cognitiu. La majoria són dones amb manca d’empoderament per decidir per la seva pròpia vida. Tenen una mitjana d’edat de 82 anys.

El perfil de persona autora del maltractament també acostuma a patir una situació de vulnerabilitat social i econòmica: no està incorporada al món laboral de manera regular, no compta amb xarxa familiar, existeix una desigual atenció de les tasques de cura i/o està diagnosticada amb algun tipus de malaltia mental, discapacitat intel·lectual i/o addicció. Tenen una mitjana d’edat de 45 anys.

4. Com arriben aquestes persones a patir una situació de maltractament? Com es pot evitar?

En nombroses ocasions, és una situació de llarga evolució cronificada. A més a més, és una barreja de diversos factors:

  • La percepció negativa de la vellesa per part de la societat, invisibilitzant i deshumanitzant a les persones grans.
  • L’encara present idea cultural entorn a que la família és la principal responsable de la cura dels grans, quan la realitat és que la família cada vegada té menys capacitat funcional d’oferir cures.
  • El nivell d’estrès i sobrecàrrega de les persones cuidadores davant la manca de recursos que ofereix el sistema que provoca, involuntàriament, que l’atenció sigui inadequada.
  • Les persones grans no solen denunciar la situació de maltractament per por, vergonya i/o sentiment de culpa.
  • Existeix un conflicte familiar de base que es desborda quan la persona gran presenta manca d’autonomia, per malaltia i/o deteriorament cognitiu.

En termes generals, la manera de prevenir-ho és a través de campanyes de sensibilització social, on es visibilitzin els diferents tipus de maltractament a la gent gran i la societat pugui empatitzar i prendre consciència.

En termes específics, els equips professionals cal que facin un seguiment acurat on es puguin detectar preventivament factors de risc i treballar-los perquè no desencadenin en una situació de maltractament, i en factors de protecció per potenciar-los, és a dir, detectar elements, circumstàncies i/o variables que apaivaguen, compensen o disminueixen els factors de risc.

5. Què es pot fer si es detecten en el nostre entorn?

Qualsevol persona que sigui coneixedora d’una situació de maltractament ha de fer el pas de comunicar-ho amb detall. Posar en coneixement la situació serà totalment anònim i serà l’equip professional qui buscarà la millor estratègia per accedir al domicili.

Si es tracta d’una situació on hi ha risc imminent per la integritat física de la persona cal trucar al 112. En cas contrari, cal informar als serveis comunitaris més pròxims d’on resideixi la persona: Centre d’Atenció Primària o Serveis Socials.

També hi ha la possibilitat d’informar directament a l’equip de la Fundació.

6. Per què és tant important que els professionals sòcio-sanitaris estiguin formats per atendre casos de maltractament?

Perquè el maltractament a la gent gran és una de les formes de violència més oculta, silenciada i per tant una de les menys detectades i tractades. Per cada situació detectada i documentada, n’hi ha 5 que no han sortit a la llum.

Per poder trencar amb aquesta situació, és indispensable que totes les professionals que realitzen intervenció directa amb persones grans estiguin formades en detecció de factors de risc, factors de protecció i senyals de maltractament, i que siguin coneixedores del circuit que s’activa.

També cal formar a l’equip de treballadors socials de la xarxa comunitària en metodologia i abordatge de situacions de maltractament a la gent gran.

7. El projecte fa 4 anys que està en marxa. Quines són les principals conclusions que en traieu?

En els últims dos anys d’implementació del projecte s’han detectat 122 situacions de maltractament. Els resultats obtinguts ens mostren la necessitat d’un equip especialitzat en abordatge de situacions de maltractament a la gent gran i el buit existent per poder fer una bona gestió i abordatge des d’una metodologia innovadora i sensible.

És essencial una intervenció àgil, precoç i efectiva. Cal prioritzar els drets i la qualitat de vida de les persones que es troben en situació de risc i/o maltractament per evitar transitar pel sistema de recursos socials i sanitaris, la institucionalització en un centre residencial o l’augreujament de la situació de maltractament a l’espera de resolució del procés judicial.

Tanmateix, l’abordatge del maltractament requereix treball en xarxa a nivell comunitari. Requereix comunicació entre els agents socials, sanitaris, jurídics i policials.

Finalment, s’ha demostrat el bon funcionament de la intervenció restaurativa, aplicant-la en el 90% de les situacions que treballem, estabilitzant el 100% dels casos i recuperant en un 20% el vincle saludable.

8. Cap a on us agradaria seguir treballant?

En els territoris on s’ha implementat el Projecte Motor s’ha rebut una satisfacció notable (8,30). Valoren de manera favorable la participació activa i proactiva de l’equip, l’agilitat en les demandes, el treball en xarxa, la incorporació de la persona en el seu propi Pla de Treball i la incorporació d’una metodologia innovadora. La nostra voluntat els pròxims anys és expandir i replicar el projecte a altres poblacions de la província de Barcelona.

Alzheimer Catalunya Fundació és experta en atendre situacions de risc i alta complexitat a nivell comunitari. El següent pas serà treballar el maltractament a les persones grans dins les institucions, a través d’una metodologia basada en institucions segures i protectores.

 

El Projecte Motor es porta a terme gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.