Tornem a veure’ns!

Alzheimer Catalunya Fundació
Amb la desescalada un dels nostres objectius és retrobar-nos amb familiars i amics amb l’objectiu de tornar a la normalitat d’abans del confinament. Però com ha de ser aquest retrobament amb les persones amb Alzheimer? Des d’Alzheimer Catalunya Fundació us donem alguns consells per quan tornem a veure’ns.

Com han viscut el confinament?

Les persones amb demència han vist durant aquests dos mesos com la seva rutina s’ha vist alterada per complet. Han deixat d’anar als centres de dia, de participar a tallers d’estimulació cognitiva o de memòria i els seus horaris han canviat. Això ha arribat a generar descompensacions de la malaltia, provocant trastorns de conducta com l’agressivitat, al·lucinacions, idees delirants o conductes intrusives entre d’altres. Per tant, segons la fase de la malaltia en què es trobi la persona amb demència haurà tingut més o menys efectes i que ara haurem de tenir en compte a l’hora de fer visites.

Tornem a començar

Amb l’entrada de la fase 1 i la fase 2 són moltes les famílies que planifiquen una trobada amb els seus familiars. Nets i netes que volen visitar els avis, fills i filles que volen veure els pares però hem de tenir en compte que cada persona ha viscut el confinament de maneres diferents. Per tant, una bona manera de plantejar-nos aquest retrobament és tenint en compte que comencem de cero. Això significa que quan tornem a veure’ns amb una persona amb Alzheimer caldrà ser prudent i analitzar en quin punt està perquè és possible, que sinó hem fet videotrucades o s’han repassat fotografies durant el confinament ens podem trobar que no ens reconegui.  D’aquesta manera evitarem la frustració que sentim al no reconèixer-nos i també de no caure en preguntar reiteradament les coses perquè faci memòria com quin és el nostre nom. Hem de tenir clar que, depenent de l’estadi de la malaltia, la normalitat que hi havia abans, ara mateix no existeix.

Trobem-nos des del respecte i des de l’adaptació

Com a éssers socials, necessitem el contacte humà i més, després de dos mesos excepcionals on s’ha vist modificada la nostra activitat social. Per això, quan visitem a una persona amb Alzheimer ens hem de fer una pregunta: això és el què voldria o és el que vull jo? Posem-nos en el lloc de l’altre i entenem les seves necessitats. Si, abans del confinament, sabíem que li molestava trobades amb moltes persones a casa, respectem això i adaptem-nos a aquesta situació ara mateix.

Tornarem a l’antiga normalitat?

Com bé hem dit, l’estadi en què es trobi la persona amb Alzheimer ens permetrà tornar  o no a l’antiga normalitat. Com ho hem de fer? A poc a poc. El tornar a veure’ns, el començar de cero, estar atents a les seves reaccions serà clau per recuperar el que s’ha perdut. No tothom recuperarà el perdut en el mateix temps o en la mateixa quantitat. Per tant, no forcem. Potser quan ens trobem, no recordaran el nostre nom però sí que floriran les emocions positives. Perquè les emocions mai no es perden.