Píndola de coneixement. Quan parlem d’Alzheimer, les conductes agressives son un dels símptomes que més preocupen els familiars. De fet, entre el 50% i el 80% de les persones amb Alzheimer poden presentar alteracions de conducta en algun moment de la malaltia.

Aquestes alteracions formen part del que es coneix com a símptomes psicològics i conductuals de la demència i es poden manifestar en forma d’agitació, irritabilitat, ansietat, canvis d’ humor o, en alguns casos, agressivitat verbal o física. Això i tot, és important tenir present que l’agressivitat no apareix en totes les persones ni es manifesta de la mateixa manera. Quan sorgeix, sol estar vinculada a situacions de confusió, por, dolor, frustració o dificultats per comunicar-se.

En alguns casos, pot ser una manera d’expressar el malestar quan la persona ja no pot explicar-ho amb paraules. Pot aparèixer com a resposta a una situació que genera incomoditat o frustració, però també podria estar relacionada amb factors menys visibles, com efectes secundaris de la medicació o problemes de salut (per exemple, una infecció urinària). Per això, és fonamental intentar comprendre què pot estar provocant aquesta conducta i valorar possibles causes mèdiques o ambientals.

És una situació difícil tant per a la persona que la viu com per als seus familiars, que amb freqüència assumeixen la part més dura del dia a dia, ja que la frustració i el malestar sovint es dirigeixen cap als qui són més a prop. És important entendre que no és per rebuig, sinó perquè els familiars cuidadors som l’entorn de més confiança i tenim una presència constant, però es tracta d’un símptoma que provoca malestar. Davant d’aquesta situació hi ha algunes pautes que podem seguir per afrontar aquest símptoma de manera positiva.

Recomanacions per afrontar conductes agressives

Primer, és important no confrontar la persona ni intentar discutir, i optar per parlar-li amb calma, de manera positiva, o simplement canviar de tema per evitar conflictes. A més, hem de tractar d’afrontar la situació sent amables o amb un somriure, i recordar que no és personal. Cal que validem a la persona, les seves emocions i el que li passa, abans d’intentar reconduir la situació.

També hem d’identificar quines situacions desencadenen aquesta conducta, per poder evitar-les o prevenir-les. Alguns exemples poden ser no tenir privacitat, la falta d’independència, l’avorriment, el dolor o la fatiga.

Un altre aspecte que pot ser important és evitar la sobre estimulació, com els sorolls forts o entorns amb molts estímuls, ja que solen ser un fort desencadenant de la conducta agressiva.

Les rutines, evitant les tasques complicades, són una bona manera de prevenir aquestes conductes, sempre que estiguin adaptades al grau de la malaltia. Així mateix, les activitats físiques com sortir a caminar o donar passejos solen ajudar a canalitzar l’agressivitat. Una altra bona idea és canviar el focus d’atenció, és a dir, centrar-se en un objecte o en una activitat concreta. Alguns exemples són veure el seu programa favorit a la televisió, escoltar música, llegir un llibre o fins i tot fer activitats en conjunt, com plegar la roba.

Si vols més idees per afrontar-ho, et convidem a llegir els nostres 5 consells per gestionar conductes agressives.

La importància dels grups de suport

Cal intentar no prendre-s’ho de manera personal, ja que el nostre familiar no ho fa amb la intenció de fer-nos mal. Tot i així, gestionar aquest tipus de conductes sol ser un dels reptes més difícils per a la família, ja que inclouen molta prova i error fins a entendre d’on surt i com reconduir-lo. Per això, és recomanable participar en grups de suport, on es promogui la psicoeducació en cuidadors per poder afrontar aquestes situacions de manera efectiva.

Més informació

A Alzheimer Catalunya Fundació som experts a acompanyar les famílies en aquest camí, i estarem encantats d’escoltar-te i proposar-te el millor per al teu cas. Contacta amb nosaltres i deixa que t’ajudem.

Contingut redactat per Natalia Ferrer, neuropsicòloga d’Alzheimer Catalunya Fundació i Yara Virac, alumna en pràctiques del Grau de Psicologia d’UNIR.