Acompañamiento al duelo

Píndola de Coneixement. El dol és un procés de pèrdua que qualsevol persona passa al llarg de la vida i, habitualment, més d’una vegada. Existeixen moltes casuístiques que provoquen un procés de dol com pot ser la pèrdua d’una feina, el trencament d’una relació, la disminució de capacitats pròpies o la mort d’una persona estimada.

Però, existeixen persones que degut a la seva professió, contínuament presencien, acompanyen o pateixen processos de dol. En aquesta Píndola de Coneixement explicarem què és el dol i aprofundirem sobre estratègies i mecanismes que poden ser d’ajut a professionals per acompanyar aquests processos.

 

El dol. Què és?

El dol  és la reacció psicològica que  succeeix quan es produeix la pèrdua d’algú o d’una cosa significativa, segons els investigadors Pascual i Santamaria. És un procés que s’ha teoritzat i analitzat des de diverses perspectives, una de les més conegudes divideix aquest procés en diferents fases.

Sovint, associem el dol a la mort d’una persona, però existeixen moltes causes que també el provoquen. Concretament, les persones grans s’enfronten a múltiples processos de dol degut a la pèrdua de capacitats amb les que s’associa l’envelliment avançat.

 

 

El dol i el diagnòstic de demència

El dol anticipat

Quan apareix un diagnòstic de deteriorament cognitiu o de demència s’han de gestionar múltiples pèrdues com l’alteració de la personalitat, de l’humor, del llenguatge, etc. El procés d’acceptació d’aquestes pèrdues no el fa únicament la persona diagnosticada, que arriba un moment en el que deixa de ser conscient d’aquesta realitat, sinó que també l’ha d’afrontar el seu entorn més pròxim.

L’aparició de malalties com les mencionades amb les seves conseqüents implicacions, causa, moltes vegades, que es desenvolupi el dol anticipat, és a dir, iniciar el procés de dol abans de la defunció de la persona, en els que també hi tenen cabuda sentiments com la negació o la depressió i, finalment, l’acceptació. Es donen casos en que el dol anticipat pot ser més intens i amb conseqüències més negatives que el dol produït després de la mort de la persona estimada.

 

El dol d’un procés d’institucionalització

Prendre la decisió de portar un familiar a un centre residencial implica assumir una reestructuració gairebé total de la vida tant de la persona que s’encarregava de cuidar-la com de la persona ingressada. Aquest fet en sí, genera un procés de dol que ha de ser acompanyat pels professionals per tal de detectar possibles factors de risc i facilitar al màxim possible l’adaptació a la nova realitat.

En relació a les persones cuidadores, ingressar al seu familiar no significa deixar de realitzar tasques de cura, sinó assumir un canvi de rol en aquestes. Tot i així, aquesta situació pot generar un sentiment de culpa que caldrà gestionar.

 

Com acompanyar un dol

Pascual i Santamaría recomanen seguir les observacions de l’autora Margaret Stroebe, que considera que el dol és un procés dual en el que, per una banda, s’ha de gestionar una pèrdua, permetent l’expressió de les emocions i sentiments vinculats a aquesta i, per l’altra, s’ha de procurar la reconstrucció de la vida de la persona que està patint el dol.

En conseqüència, la tasca dels professionals en l’acompanyament al dol és permetre espais de contacte amb el dolor viscut, per tal de poder expressar emocionalment les vivències que han passat i donar eines per facilitar la reorganització de la vida de la persona que es troba en el procés de dol. Per això, és molt important observar si la persona es troba més enfocada en una banda o altra d’aquest procés. És a dir, si la persona se centra en l’expressió emocional dels fets viscuts, caldrà afavorir la tasca de reconstrucció i viceversa.

D’altra banda, acompanyar un procés de dol implica la validació de l’experiència viscuda, oferir i expressar afecte positiu, mostrar seguretat i tranquil·litat en la gestió de la pèrdua, comunicar-se d’una manera empàtica i assertiva, etc. En definitiva, tal i com expressen els autors citats anteriorment, cal facilitar la compensació de les necessitats relacionals fetes malbé arran de la pèrdua.

 

Eines

Al llarg dels anys s’ha demostrat que els grups de suport a familiars són una eina efectiva per acompanyar processos de dol. En el cas que aquests siguin complexos, se sol recomanar la creació de grups terapèutics o optar per la psicoteràpia individual.

D’altra banda, existeixen recursos per tal de detectar quan una persona es troba immersa en un dol complicat, un d’ells és L’Inventari del dol complicat, una metodologia de detecció d’aquestes situacions.

 

El dol en professionals

Treballar en una feina en la que es produeixen pèrdues de forma habitual, pot suposar una sobrecàrrega pels professionals, ja que la generació de vincles positius amb les persones a les que cuiden pot derivar en pèrdues significatives quan aquestes moren.

Situacions com la nul·la participació en moments de gravetat de la persona malalta, no avisar correctament de la seva mort o no poder assistir a al funeral provoca una falta de reconeixement de la relació que existia entre el professional i la persona a la que cuidava i agreuja el procés de dol.

Per tal d’abordar aquesta realitat, és important dotar al personal residencial, d’atenció domiciliària i d’altres sectors amb recursos que permetin facilitar la gestió dels processos de dol.

 

Formació en dol

Tu o el teu equip professional necessita més informació sobre com afrontar un procés de dol? Des d’Alzheimer Catalunya oferim formacions a mida sobre Acompanyament al dol i a la pèrdua orientades a capacitar els professionals sobre la temàtica i a donar a conèixer mecanismes d’autocura davant aquestes situacions tant complexes. Demana més informació!