Píndola de coneixement. Perdre capacitats és un dels canvis més durs de l’Alzheimer i d’altres demències. De sobte, accions quotidianes com vestir-se, dutxar-se, cuinar o caminar pel carrer deixen de ser una cosa automàtica. La persona sent que ja no funciona com abans, i això pot generar tristesa, frustració o por.
Al mateix temps, la persona que cuida comença a assumir més i més tasques, a vegades sense adonar-se de tot el que està deixant enrere. Per això, la pèrdua de capacitats no afecta només a qui la sofreix directament, sinó també a l’acompanyant del dia a dia.
A nivell funcional
Primer queden afectades les activitats complexes, com la gestió financera, la planificació de menjars, l’oci i la socialització, etc. Després, aquestes dificultats s’estenen a tasques bàsiques, com el lavabo o l’alimentació.
La persona necessita més ajuda, i això pot fer que se senti menys capaç. Molts intenten continuar fent les coses de manera autònoma i, en veure que ja no poden, apareix la frustració o fins i tot l’empipament.
A nivell cognitiu
El cervell ja no recorda els passos d’una acció, o es confon amb l’ordre. També poden aparèixer dificultats en la comunicació; i, més endavant, per a reconèixer objectes quotidians.
Tot això afecta com la persona es relaciona amb l’entorn, i genera una sensació de desconcert i pèrdua de control. Per això és important crear un entorn predictible, ordenat i tranquil, on cada objecte tingui el seu lloc.
A nivell emocional
La pèrdua de capacitats toca directament l’autoestima. De sobte, qui sempre va cuidar els altres necessita ser cuidat. Qui prenia decisions ha d’esperar que les prenguin per ell o ella. Això pot despertar sentiments de tristesa, vergonya, ansietat o apatia.
Algunes persones poden intentar ocultar les seves dificultats, altres negar-se a rebre ajuda, i altres simplement s’aïllen. Les tres opcions formen part del procés emocional que acompanya la malaltia. Per ells, la comprensió i l’empatia són essencials, ja que hem d’acompanyar amb respecte, validant les seves emocions.
En la persona cuidadora
La pèrdua d’autonomia d’algú a qui volem transforma la nostra vida. D’un dia per a un altre, les feines de casa, les gestions, la medicació, la higiene o l’alimentació poden recaure en una sola persona. El cuidador o cuidadora passa a tenir una sobrecàrrega física i emocional, que pot provocar cansament, estrès, sentiments de culpa o solitud. A més, moltes vegades es deixa de costat la pròpia vida per a centrar-se a cuidar a l’altre.
Encara que la malaltia avanci, sempre queda un espai d’autonomia possible, i hem de descobrir què pot continuar fent o triant. Fomentar l’autonomia i acceptar la seva pèrdua són dues cares d’una mateixa realitat. Significa respectar els ritmes, no forçar, escoltar i adaptar-se. Però també significa entendre que cuidar no és només atendre, sinó comprendre.
Més informació
La pèrdua d’autonomia afecta a tots els nivells, i la nostra tasca com a cuidadors és mirar més enllà de la pèrdua i descobrir tot el que encara es conserva. Si vols saber més, pots demanar una Acollida gratuïta, on el nostre equip de professionals t’assessorarà.
Aquest contingut compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona.
