Píndola de Coneixement. La malaltia d’Alzheimer (MA) és la tipologia de demència més comuna. Segons l’Organització Mundial de la Salut, afecta 55 milions de persones en tot el món. Tot i que a dia d’avui no té cura, el diagnòstic primerenc pot tenir grans beneficis com ara preservar les capacitats cognitives no alterades per un període de temps més prolongat. En aquesta notícia explorarem com es diagnostica.

Les sospites de la MA solen aparèixer a partir de diferents signes i símptomes. Els 3 grups principals són:

  • Disfunció cognitiva: pèrdua de memòria, dificultats en el llenguatge i alteracions a nivell executiu.
  • Símptomes neuropsiquiàtrics: depressió, deliris i agitació.
  • Dificultats en la realització de les activitats de la vida diària (AVDs):
    – AVDs Instrumentals: conduir o manejar diners, entre d’altres.
    – AVDs Bàsiques: menjar o dutxar-se, entre d’altres.

Un cop identificats els símptomes, el següent acostament cap al diagnòstic de la malaltia sol ser dirigir-se a un professional de la salut per confirmar-los.

 

Especialistes de la malaltia de l’Alzheimer

És molt probable que un grup de professionals participi en la detecció i el diagnòstic de la MA. Entre els principals especialistes es troben:

  • Psiquiatres geriàtrics: especialistes de la salut mental i emocional dels adults grans.
  •  Geriatres: especialistes en la cura i en la salut dels adults grans.
  • Neuròlegs: especialistes en malalties i trastorns del sistema nerviós.
  • Neuropsicòlegs: especialistes en avaluacions estandarditzades de la cognició i la conducta.

 

Diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer

Actualment, no hi ha una prova única que es faci servir per diagnosticar la MA. Per això, el seu diagnòstic generalment es basa en una combinació de diferents tipus de proves i avaluacions.

El diagnòstic de la MA requereix una avaluació mèdica en l’àmbit integral que ha d’incloure:

  1. Una història clínica completa
    Ha d’incloure:
  • Manifestacions clíniques inicials: alteració de la memòria, canvis en la personalitat i conducta i dificultats en les funcions executives.
  • Factors individuals: la personalitat premòrbida i l’entorn sociocultural.
  • Factors familiars: els factors genètics i hereditaris.
  • Evolució temporal: inici (agut, subagut o insidiós), curs evolutiu, malalties neurològiques i accidents cerebrovasculars.

2. Una exploració física general: exàmens de sang i d’orina per descartar possibles alteracions a escala orgànica com a causants o agreujants de la demència i els seus símptomes.

3. Una avaluació neuropsicològica: inclou proves que exploren i mesuren les principals funcions cognitives i executives (atenció, concentració, orientació, memòria, llenguatge i funcions executives).

En aquesta avaluació, actualment els tests més utilitzats són:

    • El Mini Mental State Examination de Folstein (MMSE).
    • Mini Examen Cognoscitiu (MEC).
    • El Test del rellotge.

Addicionalment, és important valorar l’estat afectiu de la persona amb l’Escala de Depressió Geriàtrica de Yesavage.

4. Una avaluació en l’àmbit funcional: és rellevant conèixer el nivell de repercussió que té el deteriorament cognitiu del pacient en la realització de les activitats de la vida diària.

Les escales més emprades actualment són:

  • FAQ de Pfeiffer: detectar la presència de deteriorament cognitiu i activitat funcional.
  • Índex de Katz i Índex de Barthel: activitats bàsiques de la vida diària.
  • Índex de Lawton i Brody: activitats instrumentals de la vida diària.

5. Proves de laboratori i neuroimatge: tomografia d’emissió de positrons (PET), Tomografia Axial Computaritzada (TAC) i la ressonància magnètica (RM).

 

Beneficis d’un diagnòstic primerenc

Obtenir un diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer a les etapes inicials pot facilitar la planificació per prendre mesures que millorin la qualitat de vida i el futur de la persona diagnosticada.

Entre els principals beneficis d’un diagnòstic a les etapes inicials hi ha els següents:

  • Atorga a la persona una explicació dels seus símptomes.
  • Habilita la possibilitat d’accés a un tractament primerenc.
  • Hi ha medicaments que, si bé no reverteixen la MA, sí que en retarden els símptomes i això els permet preservar la seva autonomia durant un temps més prolongat.
  • Propicia la recerca d’ajuda primerenca i de suport professional.
  • Permet planificar el futur.
  • Facilita manejar les finances.

 

Més informació

Si tu o algú del teu entorn acaba de rebre el diagnòstic d’Alzheimer i necessites informació per gestionar la situació i el desenvolupament de la malaltia, pots sol·licitar una Acollida. També et pots subscriure al butlletí per estar al dia d’altres notícies relacionades amb l’alzheimer i la seva gestió tant social com emocional.