Píndola de coneixement.

Què és?

La demència frontotemporal (DFT) és una malaltia neurodegenerativa que afecta inicialment als lòbuls frontal i temporal del cervell, que son els relacionats amb la conducta, la personalitat i el llenguatge.

Tot i ser la tercera causa de demència més freqüent, sovint està infradiagnosticada perquè no comença amb pèrdues de memòria, com en el cas de l’Alzheimer i, sovint es confon amb símptomes psiquiàtrics.

Com es manifesta?

En funció dels símptomes predominants, es distingeixen la variant conductual i les variants caracteritzades per l’afectació del llenguatge.

Els símptomes més freqüents inclouen:

Alteracions conductuals:

  • Canvis de personalitat.
  • Desinhibició i comportaments socials inadequats.
  • Apatia, que es pot confondre amb depressió.
  • Impulsivitat, agressivitat o manca d’empatia.
  • Conductes compulsives, com menjar de forma excessiva o repeticions.

Alteracions del llenguatge (afàsies):

  • Dificultat per trobar paraules.
  • Problemes per comprendre el significat del llenguatge.
  • Parla lenta o frases mal estructurades.
  • Empitjorament progressiu de la comunicació.

Alteracions de les funcions executives:

  • Dificultat per planificar tasques, establis passos o anticipar conseqüències.
  • Problemes en activitats quotidianes complexes (finances, feina, rutines).
  • Problemes per canviar d’estratègia o adaptar-se a canvis.
  • Afectació en la presa de decisions, com pot ser prendre decisions perilloses, poc realistes.

En alguns casos poden aparèixer dificultats motores, com parkinsonisme, alteracions de la marxa i un augment del risc de caigudes.

A qui afecta?

Sovint es diagnostica abans dels 60 anys, sent la segona demència més habitual en aquesta franja d’edat. Aquest inici precoç té un fort impacte en l’àmbit familiar, laboral i social.

Com actuar?

Davant la sospita, és recomanable consultar precoçment amb el metge de capçalera o amb un especialista davant canvis de conducta o llenguatge inexplicables. Les proves diagnòstiques inclouen avaluació neuropsicològica, proves de neuroimatge i anàlisi de biomarcadors.

Actualment, la demència frontotemporal no té cura. El tractament se centra en alleujar alguns símptomes i en millorar la qualitat de vida de la persona afectada i del seu entorn.

Existeixen dos tipus de tractament principalment:

  • El tractament farmacològic, que pot incloure antidepressius i antipsicòtics.
  • El tractament no farmacològic, que inclou:
    • Adequació i adaptació de rutines i entorns per reduir situacions de conflicte i proposar activitats estructurades per millorar l’autonomia.
    • Facilitar la comunicació amb missatges clars i temps de resposta.
    • Estimulació cognitiva i/o intervencions logopèdiques.
    • Acompanyament i suport a les famílies, clau per sostenir la cura

 

Més informació

Si creus que algú del teu entorn pot patir aquest tipus de demència i necessites informació o ajuda, t’animem a venir a una primera conversa amb nosaltres, on t’escoltarem t’assessorarem sense compromís.