Píndola de Coneixement. Actualment, tot i els avenços en les investigacions, la malaltia d’Alzheimer no té cura, però sí que existeixen tractaments destinats a reduir algun dels seus símptomes o aportar benestar a la persona diagnosticada. En aquesta notícia explorarem els tractaments actuals i explicarem què és el que s’està investigant per millorar la resposta mèdica a la malaltia.
Tractaments actuals per l’Alzheimer
Tot i ser una malaltia amb una incidència molt alta, l’Alzheimer segueix sent una incògnita científica. Avui en dia, de les poques coses que es coneixen sobre aquesta és que genera una acumulació de les proteïnes beta-amiloide i tau al cervell que dificulta la connexió entre neurones. Però, tot i tenir aquesta informació, encara no existeix cap fàrmac que eviti aquesta acumulació, sinó que els tractaments actuals es dirigeixen a reduir els símptomes derivats de la malaltia actuant en altres elements del cervell.
Inhibidors d’acetilconesterasa
Principalment, hi ha de dues tipologies de fàrmacs per l’Alzheimer, una d’elles el conformen els medicaments classificats com a inhibidors d’acetilconesterasa, aquesta paraula de difícil pronunciació fa referència a l’acetilcolina, un neurotransmissor encarregat de facilitar la comunicació dins del cervell i que, entre d’altres informacions, s’encarrega d’enviar missatges relacionats amb la memòria i l’aprenentatge. Els fàrmacs es dediquen a augmentar els nivells d’acetilcolina, eliminant o disminuint els enzims que s’encarreguen de descomposar-la, per la qual cosa l’augment d’acetilcolina es tradueix en una millora simptomàtica d’aspectes cognitius com la memòria o l’atenció, aspectes funcionals que faciliten el manteniment de la vida quotidiana i aspectes conductuals com l’agressivitat o les al·lucinacions. Tot i així, els seus efectes són limitats i solen indicar-se en fases lleus de la malaltia ja que després la seva efectivitat es redueix. Actualment hi ha 3 medicaments d’aquesta tipologia: el donepezil, la rivastigmina i la galantamina.
Antagonistes de NMDA
D’altra banda, hi ha una altra tipologia de fàrmacs classificats com a antagonistes de NMDA, aquesta nomenclatura serveix per indicar que els tractaments actuen sobre un altre neurotransmissor, en aquest cas el glutamat, que si es troba en quantitats excessives pot causar la mort de neurones. El fàrmac d’aquesta branca que es recepta per a casos d’Alzheimer es diu memantina, se sol utilitzar en fases moderades o greus de la malaltia i també serveix per desaccelerar la pèrdua de memòria i altres funcions cognitives.
Altres fàrmacs
En la majoria de casos, la malaltia d’Alzheimer comporta l’aparició de trastorns psicològics i conductuals. Quan aquests són lleus es procuren acompanyar des de les teràpies no farmacològiques, però quan aquests són greus i persistents també s’opta per medicació antipsicòtica, antidepressiva o hipnòtica.
Abans d’optar per la medicació cal descartar possibles causes dels trastorns com poden ser dolors, fatiga, infeccions, alteracions en la vista u oïda, etc. ja que resolent les causes del malestar disminuiran o desapareixeran els símptomes psicològics i conductuals associats a aquestes. També cal tenir en compte que hi ha comportaments derivats de la malaltia d’Alzheimer que no es poden prevenir ni controlar a través de la medicació, com poden ser intents d’escapar-se, vestir-se o desvestir-se en llocs considerats inadequats, etc. En aquests casos, l’única solució és acompanyar a la persona perquè no suposi un perill per ella mateixa ni per ningú del seu entorn.
Futurs tractaments per l’Alzheimer
Hi ha tres línies d’investigació principals, una d’elles se centra en el diagnòstic, un altra en esbrinar les causes de la malaltia i la tercera en elaborar tractaments efectius per millorar els símptomes i frenar-los.
En relació al diagnòstic, els biomarcadors cada vegada estan prenent més protagonisme. Aquests indicadors poden ser de moltes tipologies: biològics, bioquímics, genètics, d’imatge, etc. i serveixen per identificar senyals, trets i característiques de l’evolució d’una malaltia, entre moltes altres coses. En el cas de l’Alzheimer, hi ha dos d’importants: l’anàlisi d’acumulació de proteïnes beta-amiloides i tau al líquid cefalorraquídic a través d’una punció lumbar i l’anàlisi dels nivells d’aquestes proteïnes al cervell mitjançant una tomografia (PET). Més enllà dels dos mencionats, en els últims mesos s’ha demostrat que també es poden trobar biomarcadors vàlids per analitzar l’Alzheimer a la sang, una notícia molt positiva ja que l’anàlisi de sang és una tècnica molt menys invasiva que les altres dues mencionades.
Els biomarcadors permeten mostrar l’aparició de la malaltia abans que es presentin símptomes, és a dir, abans que existeixi el que s’anomena un quadre clínic i la rellevància d’aquest fet recau en la possibilitat d’investigar fórmules d’aturar o alentir l’Alzheimer abans que aquest es manifesti a través de la seva simptomatologia habitual, és a dir, aquestes proves es poden convertir en elements imprescindibles per a la prevenció de la demència.
La segona línia d’investigació se centra en explorar el perquè es produeix la malaltia en persones que no tenen cap alteració genètica i la tercera es dedica a dissenyar tractaments per millorar els símptomes i frenar l’evolució de la malaltia.
En referència a aquesta última línia el repte es troba en elaborar un fàrmac que freni o redueixi de forma significativa l’avenç de la malaltia, és a dir, que la curi o que garanteixi una bona qualitat de vida a la persona diagnosticada. Per aconseguir-ho, s’estan investigant fàrmacs que eliminin o disminueixin l’acumulació de les proteïnes beta – amiloide o tau o que preservin les neurones en bon estat i evitin la seva neurodegeneració.
Lecanemab
En aquest àmbit, al gener de 2023 Estats Units va aprovar un nou fàrmac anomenat Lecanemab, un anticòs monoclonal dirigit a persones amb Alzheimer en fases inicials, que redueix l’acumulació de la proteïna beta-amiloide al cervell, això significa que pot frenar sensiblement el deteriorament cognitiu, però en cap cas cura la malaltia. L’assaig realitzat per demostrar l’eficàcia del medicament mostra que disminueix en un 27% el deteriorament cognitiu, però la seva aprovació no ha estat exempta de polèmica ja que 2 anys abans, les farmacèutiques que el comercialitzen, Biogen i Esai, van anunciar un fàrmac anomenat Aducanumab per tractar la malaltia d’Alzheimer que va resultar un fracàs en qüestions d’eficàcia i cost i que mai es va arribar a aprovar a Europa. Ara, s’haurà d’esperar a la resolució de l’Agència Europea del Medicament respecte el Lecanemab per saber si aquest nou fàrmac compta amb les garanties suficients per comercialitzar-se al nostre continent.
Més informació
Si tu o algú del teu entorn acaba de rebre el diagnòstic d’Alzheimer i necessiteu informació per gestionar la situació i el desenvolupament de la malaltia, podeu demanar una Acollida. També, et pots subscriure al butlletí per estar al dia d’altres notícies relacionades amb l’Alzheimer i la seva gestió tant social com emocional.
