Píndola de Coneixement. No totes les persones diagnosticades d’Alzheimer o amb més predisposició a patir-ne, experimentaran els mateixos processos de deteriorament cognitiu. Això és degut a la reserva cognitiva, un concepte clau en el camp de la investigació sobre l’Alzheimer i les demències.

El sistema nerviós central del cervell compta un sistema de defensa pensat per compensar els efectes negatius de les lesions cerebrals tals com el deteriorament cognitiu associat a la vellesa i les malalties neurodegeneratives. Aquest sistema actua amb dos tipus de reserves:

  • La reserva cerebral és aquella que ens ve donada segons els factors biològics i genètics, que no varia, i que té a veure amb el volum cerebral, el número de neurones i la connexió entre elles.
  • La reserva cognitiva (RC), en canvi, es va adquirint al llarg de la vida i depèn de factors intel·lectuals, socials i físics que estimulen l’activitat cognitiva del cervell. La RC té la capacitat d’optimitzar el funcionament del cervell, mantenir les xarxes neuronals actives i de potenciar la plasticitat neuronal, necessària per a que el cervell s’adapti i creï noves estructures i connexions davant de les adversitats.

 

Reserva cognitiva i Alzheimer

L’any 1986 l’epidemiòleg i professor de neurologia de la Universitat de Kentucky, David Snowdon, va portar a terme un estudi en un convent de monges de clausura per investigar quina era la relació entre l’envelliment i l’Alzheimer. És el conegut “Estudi de les monges”.

Després d’estudiar a les religioses, a qui es va fer estudis i proves cognitives cada any, van demostrar que aquelles amb un nivell educatiu més alt i que havien estat més actives mental i físicament, tenien una major esperança de vida i un menor deteriorament cognitiu. A més, a través d’uns escrits que les monges havien fet abans d’entrar al convent, es va veure com les que havien realitzat relats més rics en contingut i llenguatge tenien menys possibilitat de patir una malaltia neurodegenerativa com l’Alzheimer. I, al morir una d’elles, van poder estudiar el seu cervell i comprovar com tenia les lesions neuronals clàssiques de l’Alzheimer tot i no haver-lo desenvolupat en vida.

L’estudi va demostrar com certs hàbits de vida tenien una relació directa en el desenvolupament del deteriorament cognitiu. Hàbits que ajudaven a augmentar la RC.

A partir d’aquesta investigació i d’altres que s’han fet des d’aleshores, s’ha pogut constatar que una persona amb Alzheimer o alguna altre demència amb una RC alta tendeix a mantenir un funcionament cognitiu més saludable retardant el deteriorament i els primers símptomes. I que per tant, preservar-la és un bon mètode per demorar els efectes de l’envelliment i alentir la pèrdua d’activitat cerebral associada a la malaltia.

 

Com augmentar la reserva cognitiva

Tal i com hem explicat, la RC es va adquirint al llarg de la vida i és variable. S’associa directament a la qualitat de vida i hi ha factors claus que determinen tenir-ne més o menys, com és el nivell educatiu, que va lligat també a l’estatus socioeconòmic, parlar més d’un idioma, tocar un instrument o tenir una ocupació laboral. Però també hi ha activitats concretes que es poden posar en marxa en qualsevol moment i que ajuden a mantenir una bona salut cerebral:

  • Activitat lectora: la lectura estimula l’atenció, la concentració, la memòria i el llenguatge. També serveix per formar-se i aprendre coses noves, fet que fa sentir-se actiu i focalitzar-se en una intenció concreta.
  • Exercici físic: ajuda a mantenir-se actiu físicament, millorar el flux sanguini cerebral i el funcionament general de l’organisme. Millora l’estat d’ànim i permet relacionar-se amb altre gent.
  • Socialització: el contacte amb d’altres persones ens permet estar connectats amb el nostre entorn i tenir interès en allò que ens expliquen i transmeten. També és bo compartir alguna activitat concreta per sentir-se motivat.
  • Canvi de rutines: automatitzar activitats disminueix l’activitat cerebral perquè al repetir les mateixes accions es redueix l’aprenentatge, així que canviar els hàbits de tant en tant és bo per activar la connectivitat neuronal.

En persones afectades d’Alzheimer o alguna altre demència, l’estimulació cognitiva pot ajudar a fomentar la reserva quan els símptomes de la malaltia han començat a aparèixer, ja que ajuden a mantenir actiu el cervell.

 

Per rebre més informació sobre l’Alzheimer i les demències, subscriu-te al butlletí d’Alzheimer Catalunya Fundació.

Aquest contingut compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.