Alzheimer d'inici precoç

Píndola de Coneixement. L’Alzheimer d’inici precoç és una malaltia neurodegenerativa que s’inicia abans dels 65 anys i té un recorregut més curt que l’Alzheimer diagnosticat en edats avançades. Actualment, a l’Estat Espanyol hi ha 14.000 persones amb demència d’inici precoç i es calcula que es diagnostiquen entre 42,3 i 54 casos per cada 100.000 persones amb demència, però se sospita que la xifra podria ser més alta degut a les dificultats de diagnòstic d’aquesta malaltia. Normalment, una persona triga entre dos i tres anys i diverses derivacions dins el circuit mèdic en aconseguir el diagnòstic degut a la dificultat per identificar la malaltia, que se sol confondre amb problemàtiques habituals de l’edat adulta com trastorns depressius, d’ansietat o fatiga.

 

Símptomes de l’Alzheimer d’inici precoç

Quan es parla d’Alzheimer, quasi tothom l’associa a tenir dificultats amb la memòria, però en el cas de l’Alzheimer d’inici precoç la manifestació clínica canvia i són l’atenció, el llenguatge, les dimensions viseoespacials les àrees que es veuen més afectades, així com també solen augmentar els Símptomes Psicològics i Conductuals de les demències com l’agressivitat, l’ansietat, l’apatia o la depressió, que dificulten el seu diagnòstic.

 

Problemàtiques a les que s’enfronten persones diagnosticades i els seus familiars

Rebre un diagnòstic de demència abans dels 65 anys té un impacte emocional molt fort tant per a la persona diagnosticada com pel seu entorn proper ja que en aquestes edats la persona segueix sent activa laboralment i sol desenvolupar un rol de cuidadora cap als seus pares o cap als seus fills o filles. És per això que l’arribada del diagnòstic provoca canvis importants en les dinàmiques i els rols familiars.

A nivell del sistema sociosanitari, segueix sent tot un repte l’atenció a persones amb Alzheimer d’inici precoç ja que no existeixen serveis especialitzats per atendre les seves necessitats i preferències, que se solen vehicular a través de recursos per a persones grans encara que no ho siguin, causant desinterès i avorriment a l’hora de participar en activitats de centres de dia o centres residencials. Però, també es troba a faltar suport a figures com fills i filles, que tot i estar en edat de ser cuidades, acaben assumint tasques de cura cap al seu pare o mare.

Una altra de les problemàtiques a les que s’ha de donar resposta és l’àmbit laboral. Per una banda, quan no hi ha un diagnòstic definit i el rendiment canvia, la persona amb Alzheimer d’inici precoç té el risc de patir un acomiadament. Per altra banda, quan es té el diagnòstic, la persona passa a tenir una baixa per llarga malaltia que l’exclou del seu lloc de treball. En ocasions, les persones diagnosticades se senten capaces de seguir desenvolupant la seva feina, adaptant certes tasques a la nova realitat, però, actualment aquesta possibilitat no existeix, fet que aprofundeix l’aïllament de les persones diagnosticades.

Les dificultats a l’hora d’aconseguir un diagnòstic ferm, amb conseqüències com l’endarreriment d’iniciar tractaments farmacològics i no farmacològics,  la falta de serveis i recursos adaptats que permetin desenvolupar activitats significatives i l’exclusió com a persones actives de la societat provoquen que una malaltia que avança terriblement ràpid, encara ho faci a més velocitat.

 

Què fer quan et diagnostiquen Alzheimer d’inici precoç

En un inici de demència és molt important planificar i decidir el teu futur, és el moment de prendre decisions rellevants que més endavant, pel propi avenç de la malaltia, no podràs prendre. Això significa tramitar documents com el Document de Voluntats Anticipades, el Testament Vital i, en el cas que es vulgui plantejar, l’Eutanàsia. Aquests tràmits et permeten establir qui i com t’agradaria que et cuidés durant els pròxims anys, entre d’altres matèries.

Més enllà de qüestions burocràtiques d’importància, és moment de cuidar-se, si ho necessites, pots anar a teràpia individual, també, sempre és recomanable fer esport, mantenir una vida activa i seguir realitzant activitats significatives, és a dir, fer allò que més t’agrada.

Si ets un familiar d’una persona diagnosticada amb Alzheimer d’inici precoç, el consell més recomanable és demanar ajuda. A mesura que avança el temps, fundacions i associacions estan creant recursos especialitzats per oferir aquesta tipologia d’acompanyament, com per exemple, Grups de Suport pera familiars de persones amb demència precoç. Quanta més informació i recursos tinguis a l’abast, més eines tindràs per poder acompanyar al teu familiar i cuidar-te a tu.

 

Altres demències d’inici precoç

L’Alzheimer no és l’única demència que es pot iniciar precoçment, també n’existeixen d’altres com el Parkinson, les demències vasculars i la demència Frontotemporal que poden aparèixer abans dels 65 anys.

En el cas de les demències vasculars, solen iniciar-se després de patir accidents cerebrovasculars com són els ictus, les embòlies o els microinfarts. També n’hi ha d’altres com la demència Frontotemporal que apareix de forma prematura en la majoria de casos.

 

T’agradaria tenir més informació?

Tant si ets una persona diagnosticada amb demència d’inici precoç com si formes part del seu entorn proper, des d’Alzheimer Catalunya Fundació t’oferim demanar una Acollida, per conèixer com et podem donar suport. També et convidem a l’acte “Alzheimer abans dels 65. Jornada sobre demència d’inici precoç”, que tindrà lloc el 24 de novembre a les 10 h a la seu del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.